Sánchez Blanco: «Les meves peces són un reflex del caos que vivim»

El Solleric mostra l'obra guanyadora i les finalistes del Ciutat de Palma

Iolanda PericàsPalma23/01/02 0:00

El Casal Solleric de Palma acull des d'ahir l'obra guanyadora i les 37 finalistes del premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d'Arts Plàstiques. Domingo Sánchez Blanco, guardonat en l'edició d'enguany per la seva videoinstal·lació Clase de pintura. 1a parte. Juegos extraños, rebé de mans del batle, Joan Fageda, la placa que l'acredita com a guanyador. L'artista salmantí, que ja havia visitat Palma amb La caja del escapista a la galeria Joan Guaita, posà de manifest ahir que el conjunt de la seva obra és «molt dispar, perquè les meves obres reflecteixen el caos en què vivim». Sánchez afegí que «sempre he intentat fer obres sinceres, netes i dignes, amb un cert sentit de l'humor».

El guanyador del premi d'Arts Plàstiques explicà que «mai no acab cap de les meves obres, d'aquesta manera les puc reprendre i modificar segons cada situació». En aquest sentit, Sánchez Blanco afegí que «malgrat tot, les meves obres no s'assemblen entre si, no tenen cap nexe comú perquè no vull crear-me una imatge corporativa com a artista».

D'aquesta manera, la videoinstal·lació guanyadora mostra com «algú, que som jo mateix, es prepara amb un seguit de moviments per a la lluita diària. Aquesta persona és observada per una mena de voyeur que frueix espiant, que som també jo, però que no em reconec en cap dels dos». La videoinstal·lació, «resultat de l'evolució de molts de treballs», fa referència a la pintura sense que aquesta hi sigui present, perquè «per pintar no es necessiten colors ni un suport de tela». Sánchez Blanco, que protagonitza les seves obres, justifica aquest fet afirmant que «som part del món i m'agrada intervenir en cada situació».

D'altra banda, l'artista manifestà que «és molt positiu que el premi s'hagi obert cap a altres disciplines» i lloà el «gran nivell» de tots els finalistes. Fageda manifestà que el jurat prengué la decisió per unanimitat, i que concedí dues mencions honorífiques a Mercedes Laguens per Tan lejos, tan cerca i a Caty Aguiló per Sense títol.