Adolfo Marsillach va explorar totes les facetes de l'escena.

TW
0

L'actor, director, escriptor i dramaturg Adolfo Marsillach morí ahir sobre les 17 hores a Madrid als 73 anys, després d'una llarga malaltia. Marsillach fou un home de teatre complet, que va explorar totes les facetes de l'escena, a més d'ocupar càrrecs de responsabilitat a l'Administració. Adolfo Marsillach Soriano va néixer a Barcelona el 25 de gener de 1928. Fill i nét de periodistes i crítics teatrals, es va llicenciar en Dret el 1951, però ja havia començat a treballar com a actor en el quadre escènic de Ràdio Barcelona el 1945. Dos anys després va debutar amb l'obra Vacances, i el 1950, Luis Escobar el va contractar com a galant per al teatre María Guerrero de Madrid, debutant en un dels papers de l'obra de Buero Vallejo En la ardiente oscuridad.

El 1982 en televisió interpretà Ramón y Cajal, un paper que ja li havia donat fama al cine amb el film Salto a la gloria de finals dels anys cinquanta, una interpretació per la qual aconseguiria el 1959 la Conxa de Plata al Festival de Sant Sebastià. Però Adolfo Marsillach va ser un home eminentment de teatre, i així el 1965 va assumir la direcció del teatre Español. Dotze anys més tard, Adolfo Marsillach seria nomenat director del Centre Dramàtic Nacional, càrrec del qual va dimitir l'any següent. A principi de la dècada dels vuitanta, Marsillach va estrenar a Madrid la primera obra de teatre firmada per ell, Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?, en què compartia protagonisme amb Concha Velasco. Va ser a mitjan anys vuitanta que va fundar la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC). El 1989 va ser nomenat director de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), un nomenament que va coincidir amb el seu darrer muntatge al capdavant de la CNTC, l'obra de Tirso de Molina El vergonzoso en palacio.

L'any 1995, Marsillach va celebrar les noces d'or amb el teatre i ho va fer tornant a TVE. El 1996 va ser rellevat del seu càrrec com a director de la CNTC, però abans va dirigir els muntatges d'El misántropo, de Moliere, amb una adaptació firmada per Fernando Savater i amb Carlos Hipólito com a protagonista. El 98 va ser l'any en el qual també va publicar la seva autobiografia, sota el títol Tan lejos, tan cerca (mi vida), en la qual per primera vegada parlava públicament de la seva malaltia, un càncer de pròstata. Adolfo Marsillach es va retrobar amb Núria Espert en l'escena el 1999 amb el muntatge de Quién teme a Virginia Wolf, d'Eward Albee, en una versió que ell mateix va dirigir i que es va suspendre quan estava prevista la seva actuació a Ciutat. El repertori d'Adolfo Marsillach va incloure des de les peces clàssiques fins a les comèdies modernes. Però tampoc no va deixar de costat el cine, on no es va limitar només al seu paper com a protagonista de pel·lícules o a les adaptacions de clàssics. Marsillach es va encarregar també de l'escriptura de guions, tant per a la gran pantalla com per a la televisió.

La trajectòria d'Adolfo Marsillach va ser reconeguda amb premis com el Nacional d'interpretació, el 1960; el guardó a la millor direcció escènica del Premi Nacional de Teatre, el 1974; el premi al millor director de l'any de l'Associació de Directors d'Escena el 1987; o el premi d'honor de la tercera edició dels Max de Teatre. La capella ardent va ser instal·lada en el teatre Español de Madrid i serà incinerat avui horabaixa al crematori del cementiri de l'Almudena. Les reaccions en el món de la cultura no es van fer esperar. Foren molts els que deixaren constància de la gran pèrdua que ha patit el teatre amb la mort d'Adolfo Marsillach .

El cineasta i escriptor Gonzalo Suárez acollí «amb sorpresa» la notícia de la defunció de Marsillach i digué que serà «un personatge insubstituïble a la memòria». Albert Boadella, director de la companyia Els Joglars, recordà que Marsillach «ajudà que tota una generació mantingués encesa la flama del teatre en els moments més obscurs del franquisme». Mario Gas afirmà que Marsillach «ha escrit la història del teatre espanyol dels darrers 50 anys». Núria Espert es mostrà molt afectada. El director del Teatre Nacional de Catalunya, Domènec Reixach, va dir que l'actor tenia previst «tornar a pujar als escenaris amb una obra en català». L'actriu Aitana Sánchez-Gijón el definí «com un mestre i un dels homes més importants de la professió».