Miquel Ferrà i Martorell22/01/02 0:00
TW
0

El que en deim Rosselló o Catalunya Nord, la comarca catalana transpirenaica que pertany a França des del 1659, annexionada a aquell país pel Tractat dels Pirineus, del mateix any, però que ja havia estat ocupada pels francesos durant la guerra dels Segadors, comprèn, a més de la regió homònima, les contrades de Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya. Amb ciutats com Perpinyà, Prades, Rivesaltes o Port-Vendres, havia estat primer colònia romana (121 abans de Crist), llavors territori dels visigots (414), dels musulmans (719) i dels francs (759). Formà part de la Marca Hispànica de Carlemany i el comte Gerard VII el cedí, en testament, el 1172, al rei Alfons II d'Aragó. El mateix va fer Pere II a Nunó Sanxes (1212), el qual el passà a Jaume I el Conqueridor. En morir aquest, el Rosselló entrava a formar part del Regne de Mallorca (1276-1344), per incorporar-se a França de 1463 a 1493. Ferran el Catòlic el recuperà per acord amb el rei francès Carles VIII.

Fins aquí, els precedents del tema que ens ocupa i que es relaciona d'alguna manera amb la nostra història insular. Els rossellonesos han estat els nostres compatriotes. I ara ve el més interessant. El 1758 es formava en el que fou castell dels Reis de Mallorca de Perpinyà el Reial Regiment del Rosselló. Vestia aquella tropa uniforme amb casaca de color grisenc argentat, amb bocamàniga blau marí, botonada de llautó al fermall, butxaques i bocamàniga, corretjam daurat, espasa curta, calçons estrets amb polaines, tricorni negre vorejat d'or sobre perruca blanca... La qüestió és que els soldats rossellonesos eren destinats a Amèrica, a la guerra contra els anglesos. Explica René North: «A començaments del segle XVIII la colonització del continent nord-americà fou empresa quasi de forma simultània per anglesos i francesos. Amb el temps, els anglesos aconseguiren establir-se sòlidament a Virgínia, Maryland, Carolina i Nova York "nom que prengué del duc de York que fou més tard Jaume II. Els francesos es concentraren a Lousiana, Detroit, Illinois i al Canadà. No trigaren les disputes i enfrontaments entre els dos bàndols i quan els francesos tingueren notícia de la guerra de Successió espanyola, atacaren els anglesos, que encara desconeixien aquell esdeveniment...»

Per una banda hi havia el 60 d'Infanteria de Nova York i els Batidors de Roger, així com el Regiment Reial de Sussex. Per l'altra, els rossellonesos i grups d'indis lleials. Sembla que els soldats del Rosselló, encara que això és un punt discutit, duien unes plomes blanques en el tricorni com a testimoni d'amistat amb determinades tribus índies. A la batalla de la plana d'Abraham, al Quebec, el 13 de setembre del 1759, les tropes del general britànic James Wolfe, atacaren per sorpresa els francesos, mitjançant barques plenes de tropa que remuntaren el riu i aconseguiren una sonada victòria. Des de llavors, el Regiment Reial de Sussex ostenta orgullós una ploma blanca en la seva divisa i això és per commemorar aquella feta. Aquests soldats anglesos i els del 35 d'Infanteria arrabassaren les plomes dels barrets rossellonesos i això fou el seu trofeu de guerra.

Un episodi curiós.

Miquel Ferrà i Martorell