El que en deim Rosselló o Catalunya Nord, la comarca catalana
transpirenaica que pertany a França des del 1659, annexionada a
aquell país pel Tractat dels Pirineus, del mateix any, però que ja
havia estat ocupada pels francesos durant la guerra dels Segadors,
comprèn, a més de la regió homònima, les contrades de Vallespir,
Conflent, Capcir i Alta Cerdanya. Amb ciutats com Perpinyà, Prades,
Rivesaltes o Port-Vendres, havia estat primer colònia romana (121
abans de Crist), llavors territori dels visigots (414), dels
musulmans (719) i dels francs (759). Formà part de la Marca
Hispànica de Carlemany i el comte Gerard VII el cedí, en testament,
el 1172, al rei Alfons II d'Aragó. El mateix va fer Pere II a Nunó
Sanxes (1212), el qual el passà a Jaume I el Conqueridor. En morir
aquest, el Rosselló entrava a formar part del Regne de Mallorca
(1276-1344), per incorporar-se a França de 1463 a 1493. Ferran el
Catòlic el recuperà per acord amb el rei francès Carles VIII.
Fins aquí, els precedents del tema que ens ocupa i que es
relaciona d'alguna manera amb la nostra història insular. Els
rossellonesos han estat els nostres compatriotes. I ara ve el més
interessant. El 1758 es formava en el que fou castell dels Reis de
Mallorca de Perpinyà el Reial Regiment del Rosselló. Vestia aquella
tropa uniforme amb casaca de color grisenc argentat, amb bocamàniga
blau marí, botonada de llautó al fermall, butxaques i bocamàniga,
corretjam daurat, espasa curta, calçons estrets amb polaines,
tricorni negre vorejat d'or sobre perruca blanca... La qüestió és
que els soldats rossellonesos eren destinats a Amèrica, a la guerra
contra els anglesos. Explica René North: «A començaments del segle
XVIII la colonització del continent nord-americà fou empresa quasi
de forma simultània per anglesos i francesos. Amb el temps, els
anglesos aconseguiren establir-se sòlidament a Virgínia, Maryland,
Carolina i Nova York "nom que prengué del duc de York que fou més
tard Jaume II. Els francesos es concentraren a Lousiana, Detroit,
Illinois i al Canadà. No trigaren les disputes i enfrontaments
entre els dos bàndols i quan els francesos tingueren notícia de la
guerra de Successió espanyola, atacaren els anglesos, que encara
desconeixien aquell esdeveniment...»
Per una banda hi havia el 60 d'Infanteria de Nova York i els
Batidors de Roger, així com el Regiment Reial de Sussex. Per
l'altra, els rossellonesos i grups d'indis lleials. Sembla que els
soldats del Rosselló, encara que això és un punt discutit, duien
unes plomes blanques en el tricorni com a testimoni d'amistat amb
determinades tribus índies. A la batalla de la plana d'Abraham, al
Quebec, el 13 de setembre del 1759, les tropes del general britànic
James Wolfe, atacaren per sorpresa els francesos, mitjançant
barques plenes de tropa que remuntaren el riu i aconseguiren una
sonada victòria. Des de llavors, el Regiment Reial de Sussex
ostenta orgullós una ploma blanca en la seva divisa i això és per
commemorar aquella feta. Aquests soldats anglesos i els del 35
d'Infanteria arrabassaren les plomes dels barrets rossellonesos i
això fou el seu trofeu de guerra.
Un episodi curiós.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.