Emotiu enterrament de Camilo José Cela.

Emotiu enterrament de Camilo José Cela. | REUTERS.

AgènciesPalma19/01/02 0:00
TW
0

Centenars de persones donaren ahir el darrer adéu a l'escriptor i premi Nobel Camilo José Cela en la seva localitat natal d'Iria Flavia. Així, l'escriptor complí el darrer desig de descansar per sempre sota una olivera i vora els seus avantpassats. El fèretre d'aquest mestre de les lletres fou acompanyat des de la casa principal dels Canónigos, seu de la fundació Cela, on s'instal·là la capella ardent, per nombroses autoritats de Galícia, com també pel vicepresident del Govern central, Mariano Rajoy, i els ministres de Cultura, Pilar del Castillo, Foment, Francisco Àlvarez Cascos, i Defensa, Federico Trillo.

Formaren part de la comitiva la viuda de l'escriptor, Marina Castaño, el seu fill, Camilo José Cela Conde i nombrosos veïns de la vila i admiradors arribats de totes parts d'Espanya, a més de destacades personalitats del món de les lletres espanyoles i de la cultura en general. El fèretre fou acompanyat fins a la col·legiata de Santa María de Iria, on se celebrà el funeral, per la Reial banda de gaites d'Ourense i per un grup d'infants que portaven les nombroses corones de flors enviades en honor de l'escriptor.

La missa va ser concelebrada pel pare Xosé Isorna, en representació de l'Arquebisbat de Santiago i pels capellans de Padrón i Iria Flavia. Durant el funeral, el pare Isorna transmeté un llarg missatge de «consol, pau i esperança» per als que ploraven la mort «d'aquesta glòria indiscutible de la nostra literatura hispana i gallega». En una església plena de gom a gom i ornamentada, Isorna féu referència en diverses ocasions al blasó del marquès de Iria Flavia amb el lema de l'escriptor, «el que resisteix guanya» per recordar àmpliament el caràcter «lluitador» del brillant novel·lista, que rebé «el gran do de la paraula» i que ja en vida se convertí en «glòria de la història».

Al llarg del funeral Marina Castaño, acompanyada en tot moment per la seva filla, mostrà una gran fermesa que només fou una mica trencada quan, ja a l'enterrament, un grup de veïns cridà emocionat «Viva Iria Flavia», les darreres paraules que, segons els seus pròxims, pronuncià el premi Nobel abans de finar. Les restes de l'escriptor gallec descansen allà on ell escollí. Vora els seus pares al cementeri de la col·legiata de Santa María de Adina, on una làpida sense epitafi recull el nom de l'escriptor i la data del naixement i de la mort: 1916-2002. Durant el seu sepeli queia una fina pluja.