Les lleis agràries a Roma (486)

Ja és sabut que al llarg de tota la història, des de Roma a la Segona República espanyola, passant per la Revolució francesa, la majoria de lleis agràries de distribució de terres entre els menys afavorits per la fortuna han estat atacades pels poderosos i rarament han pogut arribar a bon port. Tal dia com avui, un bon home, senador o tribú, Espuri Cassi, era sentenciat a mort per traïdor... L'acusaven de voler-se apropiar de la corona de l'Estat. Però sembla que tot era una calúmnia per tal d'eliminar un dels grans defensors de les lleis agràries que foren presentades a la capital de l'imperi en diferents èpoques amb l'objecte de donar als ciutadans sense béns una part més considerable en el repartiment de les terres de domini públic, és a dir, d'aquelles que foren conquerides a l'enemic i havent restat despoblades, queien en mans dels patricis. És per això que, quasi sempre, l'aplicació d'aquestes lleis ocasionava grans desordres. Fou presentada la primera per Espuri Cassi, el qual proposà que es distribuïssin als pobres una part de les terres guanyades quan la guerra. La llei fou favorablement votada, però els rics impediren que fos efectiva. I per llevar d'enmig el seu promotor, l'acusaren falsament i el mataren el 486. El 376 el tribú Licini declarà en una altra llei agrària que cap ciutadà no podria posseir més de cinc"cents actes quadrats del domini públic, una extensió de terreny que avui equivaldria més o manco a les seixanta-cinc hectàrees. El 133 Tiberi Gracus, tot veient que era un abús el creixement de les grans possessions o latifundis, presentà una llei destinada a ampliar els efectes de la llei Licínia: li encarregaren aquesta missió per tal que la dugués a terme amb l'ajut del seu germà Caius i el seu sogre Api Claudi. Tanmateix, Api Claudi fou assassinat enmig del Fòrum i el seu germà Caius, que va voler continuar amb la seva obra, sofrí la mateixa dissort dotze anys després. Sembla que qui pogué aplicar sense entrebancs una d'aquestes lleis fou Juli Cèsar, que durant el seu consolat pogué repartir terres públiques a Campània per a tots aquells ciutadans sense béns i pares de tres fills. És clar que tampoc no li perdonaren. Havent-se distingit com un gran general, havia estat nomenat cònsol el 59 i havent conquerit les Gàl·lies, el poble l'estimava. Així i tot, el seu gran adversari polític, Pompeu, li va fer la guerra. Victoriós en aquell enfrontament civil, concretament a les batalles de Farsàlia, Tapsoi Munda, tornà a Roma i governà com a dictador. Restablí l'ordre a tot el país i deixà que a poc a poc s'anàs reimplantant la democràcia. Es formà contra ell una conspiració entre els aristòcrates del Senat i hi participà Brut, que estimava com un fill. L'assassinaren enmig del Senat quan era l'idus de març de l'any 44 abans de Crist. La lliçoneta és que aquell que ajuda els desheretats en perjudici dels poderosos acaba amb un ganivet a l'esquena, o en altres paraules, els rics egoistes i dèspotes sempre tenen un Brut al seu servei.