TW
0

L'actor argentí Federico Luppi assegurà ahir a Palma que «m'estim més una bona història que un gran personatge perquè, generalment, els bons personatges en les males històries queden despenjats i perduts» en la narració de vivències de la «constant humana» com l'amor, el pas del temps o la soledat. Amb motiu de la presentació a la capital balear de El lugar donde estuvo el paraíso, dirigida per Gerardo Herrero, l'actor argentí defensà que si la història que es narra és molt bona, «el personatge, encara minvat, pot créixer».

Federicco Lupi, Gerardo Diego i l'actriu Elena Ballesteros oferiren una roda de premsa als cines Renoir. El productor i realitzador Gerardo Herrero s'ha tornat a posar darrere la càmera per rodar El lugar donde estuvo el paraíso, una pel·lícula d'amor en la qual, a més dels actors Federico Luppi, Elena Ballesteros, Gastón Pauls i Paulina Gálvez, la naturalesa amazònica és una protagonista més. «El film conta una història d'amor, basada en la novel·la homònima de Carlos Franz, entre una filla i un pare, i entre un home madur i una dona més jove que ell.

La narració, contada en primera persona per la filla, es desenvolupa a Iquitos (Perú), en ple Amazones, a començaments dels vuitanta, època de dictadures militars en una bona part de Llatinoamèrica. Herrero es va sentir atret per aquesta història i els seus personatges des que va llegir la novel·la fa sis anys i «em vaig llançar a l'aventura d'aquest puzzle de perdedors en un lloc perdut» com és Iquitos, on la pobresa és «molt pertorbadora», explicà.