Joana NicolauPalma18/01/02 0:00
TW
0

Sota el títol de Poètiques modernes s'inaugura avui al Casal Solleric una magna exposició d'obra sobre paper de la col·lecció Serra en la qual es presenta un detallat recorregut pels diferents episodis artístics del convuls segle XX. En total són 150 peces, totes úniques, les que s'exposen ordenades seguint principalment criteris cronològics. La primera part de la mostra, comissariada per Lola Duran, es compromet amb l'etapa que precedí la Primera Guerra Mundial. Una etapa dominada per les avantguardes històriques. Com a representants, i cadascú amb el seu llenguatge propi, es poden contemplar un dels sinuosos i sensuals rostres femenins d'Anglada Camarassa, l'enèrgica crònica de tints socials que alberguen els rostres d'Isidre Nonell o un bellíssim dibuix de Tsuguharu Foujita titulat Les deux amies d'una parella femenina. Noms com el de Derain o un dibuix a llapis de títol Yvonne de Matisse també hi són presents, entre molts altres.

Més en sintonia amb les propostes cezannianes es mostra obra de Lèger, Klee o Leo Gestel. D'aquest destaca un quatre cubista de 1914 del port de Palma de molta força que il·lustra el cartell de l'exposició. Una mica més tardà, entre 1928 i 1930, es mostra una sorprenent il·lustració de Juan Gris que reflecteix com l'esperit de la guerra impregna la figura del soldat, sustentat per la figura femenina cosint. El conflicte de 1914 actuaria sobre l'art de manera important, donant una proliferació de manifestacions que es perllongarien fins a dècades posteriors al període d'entreguerres. Influïts pel surrealisme de Breton, l'exposició inclou obra de Calder, Miró o Tanguy, que hi aporten pintures d'elevada càrrega poètica. De Joan Miró es pot observar el seu magicisme surrealista en unes acolorides composicions líriques. Conjuntament amb Miró, de l'Escola Espanyola de París, es mostra una obra de Francisco Bores titulada Juegos de Playa i que és tota en si mateixa un exemple de la confluència de l'estètica mastissiana fins a la pintura cubista i fauve.

Durant la Segona Guerra, molts artistes trobaren refugi als EUA i a la fi dels quaranta artistes com Vedova integrarien l'expressionisme abstracte. D'aquesta llibertat expressiva es pot apreciar els signes a l'exposició a través d'una obra de tècnica mixta de l'artista posterior al període d'entreguerres. Obres com Guardian n.3 de Motherwell (1966) o Jamble et alie de Tàpies (1967) també mostren un nou esperit transgressor en formes i continguts. Coetani de Tàpies també hi ha l'obra del vitalista Saura de títol Doña Jerónima de la Fuente (1972), com també la de Millares Sense títol (1965). A Espanya, al final del franquisme, aparegué una Nova Generació de la qual es mostra la primacia de la pintura impulsada per Gordillo i la plàstica cinètica de Sempere.

L'Europa dels seixanta trencà amb els mecanismes de creació habitual. Vostell en fou un dels artistes referents i dels anys 70-80 Hermann Nitsch. Ambdós estan representats a l'exposició. Un dels darrers capítols del segle XX és el dels anys 80, que a Espanya està representat per Barceló o Sicilia, ambdós ben reflectits. A l'exposició també es fa un petit homenatge a Juli Ramis i a artistes mallorquins contemporanis com Nadal, Carbonero o Canet.