TW
0

Camilo José Cela va viure més de trenta anys a Mallorca, on va escriure una part important de la seva obra literària. La seva relació amb la nostra illa es va iniciar el 1954. Aquell any, el febrer, va arribar a Mallorca per passar-hi uns dies de descans amb la seva primera esposa, Rosario Conde. S'allotjaren a l'hotel Maricel de Cas Català i, ja en aquesta primera estada, responent a una entrevista del periodista Pere A. Serra, per a la secció Díganos usted algo, la primera que li feren a Mallorca, va anunciar la intenció de comprar-se una casa a Palma. Així, allò que havien de ser unes vacacions de vuit dies es convertiren en una estada de més de 30 anys. Cela sempre va parlar bé dels mallorquins. Va destacar la seva hospitalitat i el fet que, malgrat haver-hi un gran dèficit cultural, s'esforçaven per superar-lo. «He demostrat que estim Mallorca», va declarar en més d'una ocasió.

El 1954, el matrimoni Cela llogà una casa al Port de Pollença, anomenada Vila Clorinda. Hi visqueren prop d'un any, per traslladar-se després a Son Armadams, en una casa del llavors anomenat carrer Bosque i que en l'actualitat du el seu nom. Després passaren a una altra casa del Terreno, al carrer Josep Villalonga. El seu darrer habitatge va ser a la Bonanova.

A Mallorca escriurà novel·les com San Camilo 1936 (1969), Oficio de tinieblas, Mazurca para dos muertos (1984) o Cristo versus Arizona (1988). Camilo José Cela es convertirà aquí en l'organitzador de nombroses activitats culturals. Serà un gran impulsor cultural i durà a l'Illa artistes i escriptors. Serà l'amfitrió de moltes personalitats i establirà amistat i fructífera col·laboració amb molts d'escriptors i artistes. A la casa del carrer Bosque va organitzar les conferències del carrer Bosque, en les quals participaren Ana María Matute, Blas de Otero o Llorenç Villalonga. Aquest darrer va prologar el 1956 la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, realitzada per Miquel M. Serra Pastor i publicada per l'editorial Atlante.

L'allunyament de Cela de Mallorca va coincidir amb l'inici de la seva relació sentimental amb Marina Castaño. Cela i Castaño es casaren el 1991 després d'haver-se divorciat de Rosario Conde, que encara viu a Mallorca. El 1989 se n'anaren a viure a Guadalajara. Des de llavors, Cela va tornar poc a Mallorca. Després de deixar l'Illa, la UIB i l'Ajuntament de Palma firmaren un acord per a la conservació de l'habitatge de la Bonanova com a patrimoni cultural. La casa havia quedat en poder de Rosario Conde, que la vengué. A Mallorca, Cela va rebre incomptables homenatges. El 1969 va ser nomenat fill adoptiu de Palma i es va posar un carrer amb el seu nom. El 1980 va ser investit doctor honoris causa per la UIB. Un any després, rebia el Siurell de Plata d'Ultima Hora.