Com «una finestra que oferia una mostra de la literatura
catalana, sobretot de poesia, en una època en què el franquisme
havia decretat la inexistència de la literatura catalana», definia
ahir el conseller Damià Pons la revista literària Papeles de Son
Armadams. Aquesta iniciativa va ser la més sòlida i duradora de
totes les que l'escriptor emprengué a Mallorca. En un volum de
Gabriel Ferret i de Fernando González dedicat a Cela i Mallorca es
dóna compte de la importància d'aquesta publicació, gestada per la
tardor de 1955. Batejat per Llorenç Villalonga amb el qualificatiu
racial de «literat celta», Camilo José Cela, necessitava fer alguna
cosa per superar la calma de la Mediterrània. Inquiet per
naturalesa, una vagada decidit a posar-se en marxa, desplegà tot
d'una tota la seva energia i començà a sol·licitar
col·laboracions.
Es tractava, deia, d'un «projecte de primer nivell i no hi
servia qualsevol nom ni qualsevol cosa només per tenir un nom». La
primera passa fou, segons relatà el seu fill, la de batejar la
publicació. «Sempre comença les seves aventures de la mateixa
manera: agafa una quartilla i hi dibuixa en lletra minúscula,
ordenadament, i despres subratllant-lo, el nom. Així nasqueren La
familia de Pascual Duarte o La rosa». Aconseguit el títol de la
revista, començaren a sorgir el noms de les diverses seccions, tots
amb fortes ressonàncies celianes. El taller de los razonamientos,
El hondero, Plazuela del conde Lucanor, El bando de los ángeles...
El primer número sortí el mes d'abril de 1956, i juntament amb
Dámaso Alonso, hi sortien firmes com la de Carles Riba, Gregorio
Marañón, Alonso Zamora, Ricardo Gullón o Rafael Sánchez Ferlosio.
No es podia demanar més. El número quedava complet amb unes notes
de l'equip de redacció firmades per Cela amb inicials com a
director, i en les quals feia un comentari d'El Quixot; i una altra
nota del sotsdirector, el poeta i novel·lista José Caballero
Bonald.
La llista de personalitats disposades a col·laborar en la
revista era extensa. Des de Max Aub, Américo Castro, Luis Cernuda,
Alberti, Joan Corominas, J.V. Foix, Juan Marichal, José María Pemán
o Josep Pla, Juan Ramón Jiménez, Leopoldo Panero, Blas de Otero,
Ramón J. Sender, María Zambrano i Clementina Arderiu mostraren la
seva predisposició. Després, alguns d'ells mai no hi col·laboraren,
però ningú no dubtà del valor de la revista. Per tirar-la endavant
Cela no dubtà a mobilitzar la gent del seu entorn de Palma. A més
de Villalonga, s'hi implicaren Jaume Vidal Alcover, Guillem Sureda
Molina, Miquel Pons... La revista nasqué amb la voluntat de donar
cabuda a les lletres gallegues, basques i catalanes. Una intenció,
la d'incorporar la literatura catalana, per a la qual fou clau la
incorporació a la redacció de Josep Maria Llompart. Bon poeta i
culte, abans de partir per col·laborar amb Francesc de Borja Moll,
va ser el gerent i després el secretari dels Papeles de son
Armadans.
En aquests càrrecs el succeí una llarga llista de persones però,
abans de partir, incorporà l'avui reconegut Baltasar Porcel. Fou
aquest qui s'ocupà, vestit d'uniforme, de confeccionar els primers
paquets que sortiren de Son Armadans cap a l'ampli món amb el
primer número de la revista. L'èxit inicial va sorprendre la
mateixa empresa. Se n'hagué de fer una reedició. Amb el pas del
temps, la publicació passà per moltes vicissituds. Amb edició a la
imprempta Alcover durant quinze anys, els requisits formals de la
revista, composició a mà en paper de fil, feren que l'impressor
recordàs que «fou el pitjor negoci que podria haver fet». Al final
del seu camí, la revista que nasquè vora la mar, incià un exili en
terres interiors per acabar morint vora la mar que la veié nèixer.
Havien passat vint-i-tres anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.