L'astrologia és avui considerada pels científics una pràctica de
caràcter supersticiós, nascuda a Babilònia fa trenta segles, que
per la posició dels astres en el moment de néixer una persona,
determinava el seu destí i els esdeveniments de la seva vida. Tal
dia com avui, Jacobo de Palerm, un famós astròleg sicilià, signava
un escrit en el qual donava la seva completa descripció de Mart, el
planeta roig. Tanmateix, l'astronomia marxava paral·lela a
l'astrologia i Mart, des d'un altre punt de vista, era contemplat
per Eudox de Cnido, Aristarc de Samos o Ptolomeu ja en els dies de
l'antiguitat clàssica.
Durant l'Edat Mitjana l'Almagest àrab també en fa curioses
observacions. Però foren Copèrnic, Galileu , Kepler i Newton que
donaren importants dades sobre el tema. I quan el bavarès
Fraunhofer introduí el 1815 l'electroscopi i nasqué l'astrofísica,
que podia estudiar la matèria interestel·lar i la constitució,
evolució i lluminositat de Mart, les teories astrològiques de
Jacobo de Palerm quedaven reduïdes a una popular rondalla. Deia
aquest, entre altres coses, que «aquest planeta es troba en el
cinquè cel: és calent i sec, colèric, igni, masculí i nocturn,
enemic de la natura humana per la seva mala naturalesa. Aquest
planeta és causa de revoltar-se els vents, fer grans freds,
temporals, gelades, pedregades i negrors, i també grans calors,
vents destemperats i de mala complexió, que causen malalties; i és
de tan contrària i perversa natura, i qualitat, que mou els ànims
dels mortals a bregues, qüestions, bàndols, guerres, parts i
quarts, lluites, vessament de sang i enemistats: sol també causar
robatoris, saqueigs, incendis, morts, injúries, enfrontaments i
sobtades ires en els marcials. Té domini sobre els homes de guerra;
sobre els colèrics, malfactors, inconstants i mentiders; sobre els
golafres, desvergonyits i trullosos; sobre els pinxos, espadatxins,
temeraris i furiosos; sobre els lladres, bandolers i maliciosos, i
sobre els maldients, hipòcrites, enganyadors, falsaris, boigs,
frenètics, envejosos, pèrfids, inconstants i ambiciosos.»
Un planeta gens recomanable. Però això no és tot. També tenia
clar quines eren les condicions dels marcials. Així, deia que «els
qui són de la naturalesa de Mart solen ser colèrics, plens d'ira,
donats a les mans, mancats de bon cor i de bones paraules,
cercadors de renous i de bregues, enemics de la pau i de la
calma... Els marcials i subjectes al planeta Mart són afeccionats a
tota mena de foc i d'armes i molts es fan artillers, ferrers,
armers, calderers, campaners i vidriers; d'altres dedica Mart a ser
cirurgians, carnissers, agullers, ferradors, i finalment n'hi ha
d'altres es fan tafurs, espadatxins i guardaespatles...»
Recull, per acabar, Jacobo, del «savi Alfraganus», les dades
físiques de Mart i diu que «és major que la Terra una vegada i
mitja, i una vuitena part més. Té el seu domini sobre el foc, els
seus metalls són el ferro i el coure, i dista de la Terra dos
comptes que vol dir 37.900 llegües, el qual cos té 10.530
llegües.»
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.