El tresor de Xàbia (1905)

Tots semblen estar d'acord que es tracta de material del segle IV abans de Crist. Hi ha collars de gran bellesa, el major dels quals amida trenta-nou centímetres i pesa trenta-un grams. El més petit és de trenta-set centímetres i devers trenta grams. No és menys important una diadema d'argent de forma rectangular amb sengles plaques triangulars articulades en els extrems, els quals acaben en una anella que se subjecta al pentinat. És obra de filigrana de cordonet i bolletes i ens mostra tota una partida de motius ornamentals que ens parlen, alhora, d'aquella civilització i la seva estètica: fulles, rombs, talls, espirals, distribuïts per zones, a més d'una cresteria de palmetes i un festó d'ones. Amida quasi trenta-vuit centímetres de llargària, vuit d'ample i pesa quasi cent trenta-quatre grams. Entre aquestes peces, va aparèixer, igualment, una cadeneta d'or amb un penjoll en forma d'ou (símbol de la vida perdurable i renovada), una cadena de cordonet feta amb fil d'or, una polsera d'argent amb caps de serp, etc. El pes total del tresor és de 227'2 grams l'or i 240'7 grams l'argent. Sortadament, la troballa anà a mans de l'Estat i no fou malvenuda o dispersada com en altres tants casos. El tresor viatjà a Madrid i es conserva en el Museu Arqueològic Nacional. Vist amb els ulls d'avui en dia i ja que forma part de la història del País Valencià, el tresor hauria de tornar a la terra d'on sortí, i custodiar-se en algun museu de la capital del Túria o de la ciutat d'Alacant.

Situant el tresor en la seva època, direm que del 600 al 400 abans de Crist, els contactes entre la població del bronze mesclada amb l'entrada a la Península de dos tipus de pobles: els indoeuropeus (celtes) i els mediterranis (fenicis i grecs), donen lloc a la formació de les distintes civilitzacions preromanes peninsulars que es classifiquen en tres grups: íbers, celtes i celtíbers. Des d'aquest moment hi haurà tres grans zones culturals: al Sud, Llevant i Catalunya existeix la formada cultura ibèrica. A la Meseta i zona alta de la Vall de l'Ebre, la cultura celtibèrica. Al NO els celtes que constitueixen un nucli ben diferenciat de la resta de les poblacions esmentades. Podem afegir que durant els segles V-IV abans de Crist, Massalia (Marsella) desenvolupa el seu propi comerç i funda factories a la Península, com és el cas d'Empúries, Pyrene, Cypsela, Hyops, Lebendontya i Molybdana, és a dir, des de la costa gironesa i els Pirineus fins a Cartagena. Després funda, encara, a la zona valenciana, Alone i Akra Leuke, que duraran fins les guerres púniques, finals del segle III abans de Crist.