Mayor Zaragoza inaugurà a Palma el cicle «Genoma i ètica religiosa»

«Només a un ésser com Hitler se li pot ocórrer crear persones predeterminades genèticament»

Joana NicolauPalma10/01/02 0:00

Federico Mayor Zaragoza pronuncià a la fundació La Caixa la conferència inaugural del cicleGenoma Humà i ètica religiosa. El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular compartí xerrada amb la també biòloga molecular Margarita Salas, i ambdós coincidiren en el caire positiu del que consideraren que és «un dels descobriments més importants de la ciència de tots els temps». Sota el títol de El genoma humà, una revolució per al futur. Què es pot llegir al manual genètic? Mayor Zaragoza allunyà possibles controvèrsies i fantasmes entorn del desxiframent de l'anomenada cadena de la vida i la clonació humana demanant «confiança per a la comunitat científica».

Segons digué, «cap científic no vol passar a la història com un Hitler o un Mengele. A més, només a un ésser com Hitler se li podria ocórrer crear persones predeterminades genèticament. Avui dia el somni de Hitler és una barbaritat i només un boig ho intentaria, sense èxit». Amb aquesta contundència, el que fou director general de la Unesco entre 1987 i 1999 mostrà el seu tarannà més optimista en defensa del genoma. «El desxiframent del genoma té aplicacions extraordinàries, sobretot per al que és el gran objectiu de la ciència: millorar la qualitat de vida». Mayor Zaragoza es referí a l'ampli ventall de malalties a què es podrà fer front amb la informació del genoma «sense necessitat de traspassar el límits de l'ètica científica», assenyalant com el primer de tots «la dignitat humana».

Mayor Zaragoza també fou clar en el seu missatge de tranquil·litat respecte de possibles experiments en clonació embrionària. El científic rebutjà qualsevol experiment tant dins de la investigació pública com en la privada. «El 1997 l'ONU signà la declaració universal de Genoma Humà. Fou una declaració aprovada per unanimitat per tots els països i comunitats científiques. En ella es rebutjava de forma taxant qualsevol experiment dirigit a una possible clonació amb fins reproductius». Pel que fa als interessos econòmics, el científic afirmà que «la societat està massa impressionada per les forces econòmiques» i explicà que davant una possible clonació humana, el sector i la societat li giraria l'esquena. «Ningú no acceptaria una barbaritat d'aquest calat. Bastaria que es fes públic perquè s'aturàs». Mayor Zaragoza va concloure afirmant que «s'ha de tenir present que els científics estan del costat de la vida, no de la mort».