Andreu Ripoll és expert en la investigació espacial i va fer
feina en diversos projectes per a la NASA. Fou el fundador del
Centre Europeu d'Astronautes, és membre de l'Institut Nacional de
Tècnica Aeroespacial i escriví el volum Una mirada a l'espai. El
2001 rebé el premi Ramon Llull de les Ciències per la seva carrera
dedicada a l'aeronàutica. Malgrat haver-se retirat, el mallorquí
continua estant al corrent dels esdeveniments relacionats amb
l'univers. Després de l'alerta provocada pel comunicat de premsa de
la BBC del pas a 600.000 quilòmetres de la Terra de l'asteroide
2001 YB5 dilluns al matí, Ripoll explicà a Diari de Balears la
problemàtica sobre el possible impacte d'un asteroide amb el
planeta i les divergències polítiques respecte de la defensa a
l'espai.
"És habitual el pas d'asteroides a «poca» distància de la
Terra?
"La veritat és que molt sovint, més del que la gent es pensa,
asteroides petits freguen el planeta. Aquests xoquen amb
l'atmosfera i en fondre's es converteixen en les anomenades
estrelles fugaces, algunes de les quals són tan petites que només
les veuen els astronautes. La probabilitat que algun d'aquests
asteroides sigui gros, com ho és el 2001 YB5 "té 300 quilòmetres de
diàmetre", és mínima, i va disminuint com més n'augmenta la
mida.
"Quan es produí un impacte d'un astre d'aquestes
característiques?
"Fa 5.000 anys un asteroide semblant, no podem assegurar-ne la mida
exacte, xocà amb el planeta i fa 250.000 milions d'anys la majoria
dels animals existents moriren per l'impacte d'un astre de massa
molt superior.
"Quines haurien estat les conseqüències si el 2001 YB5
s'hagués estavellat?
"L'asteroide hauria destruït una zona de 150 quilòmetres de radi i
causat danys en 800 km de diàmetre, és a dir, en una superfície com
Espanya. Ara bé, si hagués caigut a la mar, provocaria unes onades
gegantines que devastarien les zones costaneres més properes a ell.
En el cas de Mallorca, el vaivé de les onades arrasaria tot el
Pla.
"Els experts fa un mes que coneixien l'òrbita i era segur que
no xocaria. Què s'hauria de fer en el cas contrari?
"El món no esta preparat per al possible xoc d'un asteroide, les
conseqüències no es poden evitar i en un mes, per exemple, no es
podria resoldre res. L'única solució seria l'evacuació de la zona
on es preveiés que tendria lloc l'impacte, encara que igualment es
podria produir un autèntic desastre.
"Es podria destruir l'astre?
"Per fer explotar un asteroide d'aquesta mida o més gros calen uns
coets molt especials. La tecnologia per construir-los existeix però
el coet no, i calen molts d'anys per fer-ne el projecte. No es pot
oblidar que es necessiten molts doblers per dur-lo a terme i tots
els països s'hi han de posar d'acord. I ja sabem que això costa.
Fins i tot, quan es féu el disseny de l'Estació Espacial
Internacions (ISS) s'ignorà crear un sistema de defensa contra
astres com els asteroides, a causa de la mínima probabilitat i de
l'elevat pressupost requerit.
"Quina raó de ser té el comunicat de la BBC que destapà el
cas del 2001 YB5?
"Cap ni una. La difusió pública d'aquest fet tan corrent es deu
només a la tendència d'alguns científics i pseudocientífics a donar
a conèixer la importància de crear un sistema de defensa
d'asteroides. Crec que aquesta no és manera d'actuar.
"Què indica el protocol en aquests casos?
"Si hi hagués el perill de xocar amb un astre, la Unió Astronòmica
Internacional (IAU) ho hauria de comunicar al president dels Estats
Units i ell seria la persona encarregada de prendre una
decisió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.