El recinte de ses Voltes es convertí, per un dia, en la
Jerusalem de l'any u de l'era cristiana. Una Jerusalem que pareixia
un regne de taifes governat per un estrany sistema en el qual
compartien cadira un poderós rei, Herodes, i un Pacte de Progrés.
Engalanats amb vistosos vestits d'època, una vintena d'actors
provinents de diferents àmbits de la societat es transformaren en
uns personatges de l'Evangeli del tot pintorescs, i que no tendrien
dificultats per passar a la història com a glosadors o comediants.
El motiu no era un altre que la representació de L'Adoració dels
Tres Reis d'Orient, de Llorenç Moyà. La funció d'ahir, una de les
més bones dels darrers anys, destacà per les sucoses improvisacions
centrades en les trifulques entre el Pacte, Munar i Matas.
La psicòloga Assumpta Mateu, patge de Baltasar, fou la primera
que entrà en el joc en referir-se a la Llei d'estrangeria d'Aznar.
L'entrada en escena dels Reis d'Orient posava de manifest que la
funció prometia. Buils, president d'UM, feia la seva aparició
al·ludint entre estrofa i estrofa a aspectes com les múltiples
obres de Palma, o les deficients competències arribades de Madrid.
Buils al final no trobà explicació al desgavell, hagué d'esperar
que entràs el seu homòleg Gaspar, interpretat pel regidor
socialista Francesc Mellado per almanco calmar-se. Aquest aconseguí
la primera gran riallada: «En aquest món tot s'explica, menys que
Matas sigui ministre».
En el paper de Baltasar, la diputada popular Francesca Bennàsar
fou, de ses tres majestats, la que més ferma es mantingué en el
guió. No obstant això, després de les constants ironies de Buils en
lloança de Munar com «l'única salvadora», fou ella qui tingué la
darrera paraula. «I no estau cansats d'aquest Pacte que és, més que
res, pacte de recés... i d'UM que mai no en té prou i amb tres
diputats comanda que és cosa fina». Un magistral Herodes, encarnat
en el rapsoda Antonio Bonet Sancler, tampoc no sortí gaire del
paper, però a interpel·lació del seu general, Francisco Sánchez,
degà del Col·legi d'Enginyers i en responsta a l'anunci de Gaspar
que el Pacte tornaria a governar, contestà que ell en persona
l'aniria a cercar. «Avisau-me si el trobau».
Al final de la funció a Herodes, després de discutir amb el seu
majordom, Benedicto de CCOO, defensor del Pacte encara que «hagem
de pactar amb el PSM», i amb el seu secretari, la presidenta dels
Veïns, Rosa Bueno, se l'endugué un dimoni encarnat en la nostra
companya Mireia Balasch. La sortida d'escena a mans del dimoni fou
la segona profecia del matí. La primera arribava de la Sibil·la,
una superba Aina Roig, després que els doctors de la llei, la
periodista d'Ultima Hora Lola Olmo i Stephane Dournier de l'OCB de
Valldemossa, no saberen respondre a Herodes. La segona fou del
mestre de cerimònies. L'actor Joan Carles Bestard ajudà a sortir
del pas més de dues i tres vegades els actors i no tingué por
d'Herodes quan el dimoni se l'endugué. Ell sempre havia sabut que
el dimoni se l'enduria pel fet de no confiar en el Pacte.
Finalment, sortiren a escena els pastorets i la sagrada família.
El nin Jesús, encarnat en la nina Catalina Salas Cirer, filla de la
delegada del Govern, cridà l'atenció dels patges reials Joan Moreno
(ONCE), Jaume Giménez (PSM) i Assumpta Mateu perquè anava «tan ben
pentinat com Jaume Matas». El colofó de la funció el posà la
interpretació d'una nana a càrrec de la soprano Antònia Riutort i
d'un discurs de tarannà molt reivindicatiu d'Antònia Vicens. La
presidenta de l'AELC féu un repàs de la situació actual
comparant-la amb la de fa 2.000 anys, i no hi trobà gaire
diferències. Ella fou l'única que pronuncià el nom de Bin Laden o
de George Bush, ambdós comparats amb Herodes. La seva intervenció,
molt aplaudida, acabà amb la sol·licitud del respecte al dret de
l'autodeterminació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.