Dolly, la primera ovella clonada de la història, pateix d'artritis

Els experts analitzen la malaltia per determinar-ne les causes

TW
0

Dolly, l'ovella clonada més famosa del món, té artritis i s'haurà de determinar si es deriva del mateix procés de clonació, va admetre ahir un dels científics de l'Institut Roslin que va participar en l'experiment. El professor Ian Wilmut, membre de l'equip del citat institut, amb seu a Edimburg (Escòcia), va declarar a la cadena britànica BBC que s'ha d'estudiar el problema i establir les possibles conseqüències de la clonació en la salut dels animals. Dolly té artritis a la cama esquerra posterior i respon bé al tractament amb antiinflamatoris, va afegir Wilmut, qui va explicar que els científics vigilen l'evolució de l'animal i ara hauran de determinar si el seu mal té o no relació amb la clonació.

«Estam decebuts i haurem de seguir-la de prop. Observarem com evoluciona. A banda d'això, està perfectament i ha parit sis ovelles», va concretar el científic, qui creu que és important aprofundir en l'estudi del procés de clonació. «El fet que Dolly tingui artritis sent jove fa pensar que pot haver-hi problemes. No ho sabem», va indicar. Segons els experts, no és normal que una ovella de cinc anys i mig, com és Dolly, desenvolupi aqust tipus d'inflamació articular. El president de la Societat Internacional de Bioètica (SIBI), Marcelo Palacios, qualificà de «lògica» l'artritis detectada a l'ovella Dolly, a causa que el nucli que es va usar per a la seva clonació provenia d'una ovella de sis anys, i en transferir-se aquest nucli «es va transferir també la seva experiència genètica».

Segons explicà Palacios, aquesta experiència genètica ha pogut ser la causant dels signes d'envelliment prematur de Dolly, entre els quals va esmentar el climateri de l'ovella, com també la recentment detectada artritis a l'animal. «És com si en un cotxe nou instal·lam un motor d'un cotxe de 6 anys», afegí. Segons experts, a aquesta edat no és freqüent l'aparició d'aquesta patologia. En opinió del president de la SIBI, aquest fet «no ha de ser un obstacle per a la futura viabilitat de les tècniques de clonació». En la seva opinió, aquesta tècnica ha demostrat «que aporta millores als animals», però encara «està en fase d'investigació». «Hi ha molt per aprendre encara».

El director del Departament de Genètica de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Juan Ramón Lacadena, indicà ahir que «no s'ha de ser alarmista» en relació amb l'artritis diagnosticada a l'ovella clonada i que «no s'han d'atribuir ara tots els problemes al procés de clonació». Segons el seu parer, si en un individu no manipulat es detecta artritis «no se li dóna importància», però si apareix en un animal clònic, que ha estat manipulat per una tècnica, «es pensa de seguida que la causant és aquesta tècnica». En aquest sentit, va assenyalar que han aparegut diferents anomalies en molts animals clònics, «però no es pot saber exactament si és casual o és per la tècnica».