TW
0

Els mags d'Orient no eren reis ni eren tres, i ni tan sols viatjaven en dromedari, sinó que totes aquestes singularitats els foren atribuïdes en interpretacions teològiques posteriors a l'evangeli, segons l'historiador italià Franco Cardini, autor del llibre Els reis mags, història i llegenda. Cardini va ressaltar que l'únic evangeli que fa referència a aquests populars personatges és el de sant Mateu. L'evangelista es limita a consignar que «uns mags que venien d'Orient», sense especificar-ne quants, es presentaren a Jerusalem guiats per un estel que assenyalava el naixement de Jesús.

Els historiadors consideren que, amb el terme «mag», sant Mateu es referia a astròlegs o a sacerdots perses que professaven la religió de Zaratustra, explica Cardini al seu llibre, acabat de publicar.

L'evangeli de sant Mateu especifica també que els mags oferiren a Jesús com a presents or, encens i mirra. A partir d'aquí, explica Cardini, «el nombre de tres mags es fixa ràpidament», ja que «es fa una relació entre el nombre de regals i el nombre de mags». No obstant això, fins ben entrat el segle V, en alguns escrits es continuava parlant encara de quatre mags.

El primer que va convertir en reis els mags va ser Tertul·lià, que va descobrir a l'Antic Testament un passatge que assegurava que uns reis acudirien a veure el Messies poc després del seu naixement. El tractament de rei era més acceptable que el de mag, que «s'associava amb bruixots», explica Cardini.