Una de les seves escultures més populars de la rondallística, Blanca Flor.

TW
0

El poble d'Artà està de dol des d'aquest dilluns, quan morí un dels seus artistes més populars: l'escultor Pere Pujol. L'artanenc va finar a l'Hospital de Manacor a l'edat de 67 anys, per problemes de salut que s'agreujaren en els darrers mesos. Pere Pujol és l'autor de 62 escultures sobre els personatges de les rondalles de mossèn Alcover, les quals es passegen des del 1970 per les galeries d'art, els carrers, avingudes i places de les Balears. Rebé dues vegades la medalla del Saló del Cercle de Belles Arts de Mallorca (1976 i 1978), i a la festa de la Mercè del 2000 els seus personatges rondallístics formaren part de la tradicional desfilada pels carrers més cèntrics de la Ciutat Comtal.

L'escultor i artista artanenc començà a dedicar-se desinteressadament i de manera autodidacta a la creació de personatges de la cultura popular mallorquina a finals dels anys seixanta i el 1970 feia la seva primera exposició a Mallorca. El 1976 traspassà les fronteres de l'Illa i mostrà les seves escultures a Eivissa per, més endavant, integrar-se en el panorama d'alguns municipis mallorquins: el monument al doctor Rafel Servera a Cala Millor (1982), al pare Rafel Ginard a Artà (1985) i l'escultura La Sirena a Portocristo (1988). Fins i tot, una ciutat sueca, Gäule, adquirí una de les seves escultures, aquest pic dedicada a un personatge molt mallorquí,El Pastor (1990).

La producció escultòrica de Pujol, que no era l'única perquè també dibuixava i escrivia, es caractertizà per la diversitat d'estils, en la qual predominà el realisme i les temàtiques populars mallorquines: motius i personatges de la pagesia, l'entorn que els envolta i la tradició de les Rondalles, principalment. A més, treballà amb diferents materials, fang, pedra, marbre i fusta, tot un mèrit si es té en compte que mai no visqué d'aquesta creació i fou sempre autodidacte.

Allò que explica el gran èxit dels seus personatges de les Rondalles (Blanca Flor, la fada Hermosura del Món, na Magraneta, n'Estel d'Or, en Pere Poca Por o es Nas de dos Pams) és el fet que «entengué perfectament el missatge de cadascun d'ells» i «sabé representar no només els aspectes externs de les narracions dels personatges de les rondalles sinó la seva pròpia força interior», explica la mallorquina Joana Sureda en el volum Pere Pujol. Les seves bruixes tenen l'expressió malèfica i repulsiva, els gegants apareixen adormits amb els ulls mig oberts i l'heroi té l'aspecte d'un home d'origen humil que ha estat destinat a una important missió.

Darrerament la seva tasca fou reconeguda pel col·lectiu Defesta, que el 2000 li lliurà el guardó que atorga cada any a les persones que treballen per la cultura de les Balears, i aquest estiu, amb motiu de la Fira d'Artà, es pogueren observar les fotografies del periodista Pep Roig que il·lustraven la participació de les escultures de Pujol en la Mercè 2000. Com a dibuixant, cal destacar l'elaboració del cartell de la III Mostra de Glosadors Manacor del 2001, que se celebrà al Teatre Municipal de la ciutat mallorquina el 24 de març.