TW
0

No sabem qui va escriure les cròniques del Llibre dels fets (Libre dels Feits), signades per Jaume I El Conqueridor (nascut a Montpeller i mort a Xàtiva, conqueridor de les Balears, València i Múrcia, rei del 1213 al 1276), que a més del llibre esmentat, ens deixà el famós codi titulat Compilació d'Osca. La qüestió és que la guerra, observada passa a passa, per a la presa de la capital mallorquina, la Medina Mayurqa dels àrabs, ens ofereix aspectes periodístics amb un detall sobre el camp de batalla i les forces enfrontades com el que, per exemple, molts segles després pogué oferir un corresponsal de guerra a Corea, Vietnam, Iugoslàvia, Iraq o Txetxènia, posem per cas, i així llegim: «Arribà la nit abans de la vigília de Cap d'Any i va decidir-se que a trenc d'alba, oïda la missa, combreguéssim i ens guarníssim per combatre. Aquella mateixa nit, a l'hora del primer son, es presentà al nostre llit Llop Ximéneç de Llucià, ens cridà i ens digué: Senyor, vinc de les caves, on he manat dos escuders meus que entressin a la vila. Hi han entrat i han vist molts morts ajaguts per les places i que de la cinquena a la sisena torre no hi havia cap sarraí vigilant. I ens aconsellà que manéssim armat l'exèrcit, que la vila era nostra perquè no la defensava ningú i mil homes o més podrien entrar-hi sense que ni tan sols se n'adonessin. Vaig dir: A, vell home! Aquest consell em donaríeu, d'entrar de nits a la ciutat, sent fosca nit? De dia els homes no pateixen en l'estimació de la pròpia honra si s'equivoquen en el combat, però voleu que ens hi afiquem de nit, quan un no coneix l'altre? I si un cop entrats a la vila, en som expulsats, mai més no prendríem Mallorca... I ell s'adonà que dèiem la veritat i així ens ho va reconèixer...».

Jaume I vol donar aquí una lliçó d'estratègia militar. El lladre no crea ocasions però l'ocasió fa el lladre. La circumstància oportuna per a cada cas és la fórmula de l'èxit. I no sempre l'element sorpresa és definitiu.

«A l'alba, va decidir-se d'oir la missa i rebre el cos de Jesucrist. I fet això ordenàrem que tothom s'armés amb totes les armes que havia de portar. I sortírem tots davant la vila, a l'esplanada que hi havia entre nosaltres i ells. I això era a l'hora en què el dia es va fent clar. Aleshores ens acostàrem als homes de peu, col·locats davant dels cavallers, i els diguérem: Via, barons!

Comenceu a caminar en nom de Nostre Senyor Déu!...».
Tota la història ens sorprèn i amb la visió del tercer mil·lenni ens escandalitza, quan fa servir el nom de Déu en l'art de matar, sien les que sien, les circumstàncies...

La cosa no és tan simple! "diran els bel·licistes.
La cosa és evident! "clamaran els pacifistes.
I els psicòlegs diran que l'agressivitat és un important factor per reafirmar la personalitat humana. Feliç el periodista que es limita a dir el que veu... i punt.

Miquel Ferrà i Martorell