Pobles i ciutats de tot arreu es preparen per acomiadar el 2001

Els rellotges són un dels principals protagonistes de la vetlada.

Mireia BalashPalma31/12/01 0:00

Cava, xampany, coets, rialles, bons desigs, música, festa, primers euros i darreres pessetes. Tots aquests elements es barrejaran anit a les principals ciutats i pobles de tot arreu per donar la benvinguda al nou any amb la confiança que sigui millor que el que és a punt d'anar-se'n. Els rellotges tocaran ben fort les dotze campanades i centenars de persones esperaran amb el raïm a les mans, les televisions retransmetran el ritual brindant amb els espectadors, els joves sortiran a ballar i tot allò que al llarg dels darrers 365 dies no es podia fer, esdevindrà una realitat. Perquè la d'avui és una de les nits més màgiques de l'any, la més vella i nostalgica, aquella que tanca una porta per obrir-ne una de nova. Els refranyers de pertot són plens de referències a aquesta nit "Primer any i llegany, mal averany, Qui dia passa any empeny, Any comencem, la fi vegem, Any nou vida nova", i totes les religions celebren amb molta alegria la fi del seu calendari.

Entre els diferents actes religiosos de Cap d'Any, a Mallorca destaca el de la comunitat hindú, que inicia el seu calendari el mes de novembre. Enguany han entrat al 2058 i han tornat a celebrar la seva festa més popular amb un sopar de gala, en què no podia faltar la música i el bon menjar. Els hindús de l'Illa, al voltant de 300, s'encomanaren el mes passat a la deessa Laxni perquè vetli pels seus negocis, doblers i prosperitat i commemoraren el Happy Diwali, que marca la tornada de Rama de l'exili després de 14 anys. Aquesta és una festa de llums i per això els hindús decoren les portes de les seves cases amb espelmes, que substitueixen les làmpades d'oli tradicionals. Les dones estrenen saris, és a dir, vestits, i es banyen amb crema de llet la nit anterior per embellir-se i s'intercanvien regals, com també és costum entre els cristians.

Per una altra banda, els jueus, també nombrosos a les Balears, situen el seu Cap d'Any entre agost i setembre, el mes que anomenen Elul, i que traduït vol dir un poc d'agost i bastant de setembre. Elul és temps de pietat i perdó pels pecats comesos durant l'anyada i a la vegada convida a l'expressió de les passions i l'alliberament, tot plegat per preparar els hebreus per al Dia del Judici, Iom ha-Din, que coincideix amb el primer de l'any. I tampoc no es pot oblidar que és festa grossa per als cristians, que celebren no només Cap d'Any sinó la circumcisió de Jesús. Per ells la nit més vella és una festa alegre i molt personal, a diferència de Nadal, diada molt més familiar. Alhora significa puresa, perquè la circumcisió és, per als fidels d'aquesta religió, un símbol del baptisme i la purificació, una manera diferent de designar la novetat del temps que comença.

Malgrat les diferències de creences, la festivitat que avui ens aborda es dedica a mirar el passat amb un xic de nostàlgia i fer plans amb vista el futur proper. Per això, ningú no s'oblida d'estrenar una peça de roba vermella ni de menjar els 12 grams de raïm durant les dotze campanades, supersticions que porten a la realització dels desigs. Les places dels llocs més oblidats s'engalanen amb tot tipus de colors mentre es pot sentir: «Salut i molts d'anys!». Adéu al 2001, benvingut any 2002.