El lladre de camises (1838)

El cavaller treu la bossa ben plena de lluïssos, i comença a comptar-los: però després, aparentant reflexionar, adverteix la dependenta que la seva esposa és molt alta i grassoneta, i que per això mateix té por que les camises sien massa curtes o estretes. La jovençana del mostrador, personeta ben maca, proposa al client de emprovar-se ella mateixa una de les camises sobre el vestit. Ell accepta de bon grat. Mentre ella entra al provador, el cavaller agafa les altres camises i pren la porta de sortida. Quan aquella al·lota començava a treure's la camisa, descobreix la feta i surt al carrer, tot cridant: al lladre! al lladre! Però la gent, en veure aquella dona amb camisa enmig del carrer, va creure que era boja. L'envoltaren sense escoltar-la, l'immobilitzaren mentre venia la policia i entre plors, hagué d'explicar la seva peregrina aventura als representants de la llei.

En la mateixa data s'esdevenia un altre fet no menys curiós. Ja sabeu que en el segle XIX i primers anys del XX, les ciutats, tancades dins les seves muralles, tenien una mena de duaners que controlaven les portes per tal d'impedir que la gent de fora vila entràs productes prohibits o gènere autoritzat sense pagar-ne els drets. París, amb les seves barreres, no era una excepció. Així, diu el cronista que «ahir, en una de les barreres de París foren detinguts dos homes que havien pensat un mitjà de molt enginy per tal de poder entrar tabac de contraban. Havien disposat un gran nombre de paquets de tabac, de forma que representassin la forma exterior d'un home. Després varen vestir el fantasma; li posaren mitjons, sabates, camisa, calçons, guarda-pits i, per acabar, un gran abric. La cara i les mans eren de cera, molt ben imitades del natural: una perruca i un capell completaven la vestimenta. El portaven com un paralític, a qui acompanyaven a casa per haver tingut un atac sobtat i perillós».

Però aquells guardians de porta eren moixos granats. Sabien molt bé quina casta de trucs gastaven els contrabandistes. La picaresca és art molt antic. I no sempre guanya l'element sorpresa.