El Nouveau Momus français de París donava la següent notícia per
advertència als ciutadans dels nombrosos malfactors que treb
allaven amb èxit a costa dels sentiments d'altri, sobre tot si eren
joves, garrits i amb facilitat de paraula. «Un forner de Gonesse
envià la seva filla a la ciutat per tal de cobrar sis-cents francs
que li devia una botiga de la capital. Abans de partir, l'al·lota
es vol veure amb el seu enamorat, i el convida a acompanyar-la. Ell
hi està d'acord. I el viatge es fa sense entrebancs.
La xicota cobra el total de la factura, afica els doblers a la
butxaca i creient-se protegida per l'home que estima, fan el camí
de retorn. És aleshores quan aquell individu es desvia de la ruta i
va fins a una pedrera molt fonda, tot fent davallar l'al·lota. Allà
estant li exigeix els sis-cents francs. Ella, en el començament de
tal raresa, s'ho pren a broma però després veu que la cosa és ben
seriosa. Diu el malfactor que la tirarà a l'abisme si no li entrega
els doblers i ella els hi dóna. No satisfet amb això, diu a la
xicota de desvestir-se, puix també li vol robar el vestit. Ella se
sorprèn i es desespera. Plora, prega, es posa de genolls... Però el
pèrfid amant es manté inflexible i repeteix la seva amenaça. La
nina obeeix. Creu que almanco li deixarà la camisa, però s'engana.
Ell vol que la seva víctima es despulli totalment.
Doncs bé! "Diu ella, gira la cara, que no em vull llevar la
camisa si tu em mires. El lladre deixa de mirar-la i per un moment
li gira l'esquena. És aleshores quan l'adolescent li pega una forta
empenta i el fa caure al fons de la pedrera. El malfactor tingué
les dues cuixes fracturades: així i tot, fou empresonat, processat
i condemnat com a saltejador de camins».
El comentarista explica que molts crims no es podrien causar si
la gent no es deixàs vèncer per la por. Afirma que ens hauríem de
convèncer que la majoria dels lladres són altament porucs i que la
més petita resistència, per part de la víctima, els desconcerta.
Segueix dient que la serenitat i la bravesa no es venen ni es
compren, i per això mateix és molt exposat de fer gestos a mitja
tinta que poden anar a fer encara més dany a la víctima. Proposa,
com a millor remei, la fuita. Però per a la fuita s'ha de tenir
també serenitat i coratge. Suposant, diu, que les circumstàncies
particulars de la víctima no li permeten de resistir-se, ni fugir,
el més encertat és apel·lar a l'eloqüència i veure si es pot moure
a pietat el lladre. Se li fa una pintura de dissorts, de família
nombrosa, de malalties...
El delinqüent, però, sol haver perdut sensibilitat. És egoista i
cruel la majoria de vegades, puix ha sofert en la seva pròpia carn
l'egoisme i la crueldat per part d'altres. No creu en la bona gent
i s'esforça en pensar que tothom és semença del diable. Un sistema
més d'autodefensa mental.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.