AgènciesPalma27/12/01 0:00
TW
0

El centenari de Marlene Dietrich convertirà avui el seu Berlín natal en epicentre d'homenatges al seu «àngel blau», una diva glacial de sexualitat ambigua que va presumir amb altivesa prussiana d'odiar els alemanys. La capital germànica tractarà de cloure la reconciliació pendent amb l'única estrella de dimensió «hollywoodiana» que ha donat Alemanya, cent anys després d'aquell 27 de desembre en el qual va venir al món Marie Magdalene Dietrich, al barri de Schoeneberg.

La seva confident Norma Bosquet va declarar ahir que «és possible que morís d'una sobredosi de somnífers». Segons Bosquet, Marlene Dietrich va sofrir una hemorràgia cerebral dos dies abans de morir, el 6 de maig de 1992. «Arran d'això, ja no podia continuar vivint al seu apartament, se n'hauria d'haver anat a una residència d'ancians, una cosa que no volia en absolut», va declarar. Dietrich va ser enterrada a Berlín sense que el seu cadàver fos sotmès a una autòpsia. La tomba de Marlene al cementiri de Friedenau serà avui l'escenari d'un homenatge, la part més institucional del còmput d'exposicions i retrospectives sorgides en el centenari, de vegades a la recerca de l'ésser humà i altres per perpetuar el culte al mite.

Així, una mostra titulada Marlene i el tercer sexe s'endinsa en la bisexualitat de l'estrella i els seus amors lèsbics, mentre que al Museu del Cinema, dipositari del seu llegat d'objectes personals, vestits i cartes, s'exhibeix la denominada Forever Young. La Filmoteca dedica a l'actriu una retrospectiva,que inclou material privat, i el teatre de varietats Friedrichstadpalast "a l'antic sector est" li retrà culte amb una gala, demà, encapçalada per l'«hereva sentimental» de la Dietrich, Ute Lemper.

Després del capítol de les evocacions més o menys rituals, està la pregunta de si Berlín ha passat pàgina a la seva relació d'amor-odi amb Marlene, que el mateix dia que s'estrenava l'Àngel blau, l'1 d'abril de 1930, va abandonar la ciutat en direcció a Hollywood. Feia un any i mig que Josef von Sternberg l'havia descoberta i enaltit amb el paper de Lola, per sobre dels imperatius de Heinrich Mann, en la novel·la del qual El professor escombraries es basa el film, que preferia la seva amiga Trude Hesterberg.