Luis Merlo cerca en Maribel Verdú la dona perfecta per a la seva vida

La doctora compleix però la convivència amb la robot no és tan satisfactòria com Andrés s'esperava i acaba més farta d'ella que de les seves anteriors relacions amb joves de carn i os. Al final tot es capgira i qui acaba «programat» és ell, perquè la dona biònica decideix tenir autonomia pròpia i criteris personals, deixant de banda l'ideal robòtic d'esposa afectuosa, dependent de l'home, atenta i sensual.

«L'obra avança de manera desenfadada, lleugera, irònica, exagerant aquells trets que millor poden ressaltar algunes qüestions que amaga, amb fingida innocència, tot el joc teatral», explica a la presentació de l'obra Caballero. Entre aquestes qüestions s'amaga la necessitat de construir els altres a la nostra imatge i semblança, la creixent insatisfacció pròpia del nostre temps, el miratge de l'amor, la ciència i els seus deliris, el nou paper de les dones, dels homes i altres animals de companyia...

Sobre l'escenari la carismàtica Maribel Verdú interpreta diferents papers, com ara la perfecta mestressa de casa, la fera al llit, la robot absoluta amb veu de matrix, la dona de carn i os que representa el paper més tendre... en tots ells les taules de Maribel Verdú posen de manifest que el teatre és realment el món de l'art que més li agrada. Amb aquest seguit d'actuacions a l'Auditòrium, Te quiero... muñeca posa colofó a Palma a la triomfant i exitosa gira que ha duit la companyia arreu de les principals capitals de l'Estat espanyol.