Nadal, com cada any, ja és aquí i demà serà un dia de festa en
què es reviuran moltes de les tradicions que fan d'aquesta
celebració una de les més entranyables de tot el calendari festiu.
Enguany aquesta festa cau en dimarts, i segons el refranyer popular
aquest serà un any ple de celebracios perquè «Nadal en dimarts, les
festes a grapats». Pròpiament dit, el dia de Nadal és la festa
commemorativa del naixement de Crist i se celebra cada 25 de
desembre, malgrat en la majoria d'indrets aquesta celebració
s'inicia el dia abans amb la tradicional missa del Gall o matines,
perquè segons la tradició Jesús nasqué justament a la mitjanit.
Mallorca és un dels pocs indrets on encara es conserva
l'antiquíssim cant de la Sibil·la, formant part d'aquesta
celebració litúrgica, de la qual també formen part els Sermons de
la Calenda, que recorden el misteri de Betlem i són recitats per un
nin abans o després de les matines.
El cant de la Sibil·la és un càntic singular, d'origen remot, la
lletra del qual és atribuïda a fra Anselm Turmeda, que hauria
traduït al català el Judicii signum o profecia sobre el judici
final, posada en boca de la profetessa pagana Eritrea. Antigament
aquesta peça es cantava a Catalunya, Aragó, Castella i alguns llocs
de França i Itàlia. A Mallorca el cant és un dels elements més
característics i emotius de les matines que es manté a quasi totes
les esglésies de la nostra illa. La Sibil·la profetitza la fi del
món i constitueix tota una cerimònia protagonitzada, generalment,
per un jove de veu blanca, vestit amb un túnica, un mantell de
sedes brodades, un casquet o un capell i una gran espasa a les
mans. Les del santuari de Lluc són una de les més emblemàtqiues de
l'illa on aquest cant és interpretat per un blavet, però també
destaquen les que se celebren a la Seu on aquesta profecia és
interpretada per una prestigiosa soprano (enguany li correspon a la
solista de la Capella Mallorquina Maria Paz Juan Castro).
Però la celebració de Nadal no és només una festa religiosa, ja
que entorn d'aquesta data es duen a terme una sèrie d'activitats,
que van des dels tradicionals betlems als dolços de Nadal o als
menjars típics d'aquestes festes, que fan d'aquesta celebració una
data única i entranyable. Els betlems o pessebres tot i que en
trobam a molts indrets del món, són també un element característic
de la nostra cultura i, com es posa de manifest al Diccionari
català-valencià-balear de mossèn Alcover «constitueixen una bella
mostra d'art popular i devoció cristiana». Aquests responen a una
recreació del naixement de Crist feta amb figuretes de fang i
vestits a l'ample. Les diferents figures representen Jesús, la
verge Maria i sant Josep, així com l'arribada dels pastors i
l'adoració dels reis d'Orient. Val a dir que en molts llocs les
peces que l'integren són figures molt més artístiques i elaborades.
Entre els que es poden visitar a Palma destaquen el del convent de
les Caputxines, el de Can March o el de la Sang.
Un altre dels elements característics de les dates de Nadal són
els dolços i els menjars típics, la majoria dels quals només es
degusten en aquesta època. D'aquesta manera a Mallorca són típics
d'aquests dies, a banda del torró, les neules, les coques de torró
(fetes amb neula i pasta d'ametlla) o la pasta real o «tambó
d'ametlla» que s'elabora amb ametlles i sucre. D'aquests dies també
són característiques les trobades familiars i els menús
tradicionals per a cada una de les festes, que solen presentar
poques variacions. A Mallorca aquestes trobades s'incien la mateixa
nit de Nadal on després de matines és típic degustar xocolata amb
ensaïmades. El 25 de desembre és un dia en el qual tradicionalment
les famílies es reuneixen a taula per assaborir diferents plats,
entre els quals destaquen a Mallorca, la pasta de sopa farcida de
carn, els escaldums de gall d'indi o el rostit de porcella.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.