El Govern italià ha fet el primer pas administratiu que posa en
marxa el compte enrere per a l'execució d'un dels grans somnis de
l'enginyeria internacional: la unió mitjançant un pont del
continent amb l'illa de Sicília. Després de trenta anys de lleis,
plans i controvèrsies, el pont sobre l'estret de Messina deixa
enrere les especulacions per convertir-se en una realitat d'aquí a
deu anys, el termini fixat per a la seva execució.
L'anunci fou rebut ahir amb dubtes i preocupació per les
associacions ecologistes i amb una certa dosi d'incredulitat i
desconfiança per una ciutadania que ha sentit massa paraules sobre
aquest faraònic projecte que després s'ha endut el vent.
L'emperador August, els normands, Murat o Garibaldi ja tingueren en
la seva ment aquesta quimera, que al llarg de la història conegué
propostes tan fantàstiques com un pont submergit o premonitòries
com un llarg túnel subterrani a l'estil del que hi ha sota el Canal
de la Mànega.
Fins i tot les cròniques antigues narren la consecució de la
proesa: en el Segle III a.C., després de la derrota dels
cartaginesos a les guerres púniques, Gaio Cecilio Metello féu
construir una estructura amb troncs per conduir triomfalment cap a
Roma un ramat d'elefants a través de l'estret. Llegendes a part, el
ministre d'Infraestructures, Pietro Lunardi, afirmà que «ha arribat
el moment de fer realitat la connexió», de la qual s'acusava la
Cosa Nostra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.