El Consell rescata en una subhasta l'arxiu literari de Picó i Campamar

Els escrits, inèdits en la seva major part, s'integraran al centre de documentació teatral

Ramon Picó i Campamar.

Bartomeu PicornellPalma22/12/01 0:00

El Consell de Mallorca ha adquirit per tres milions de pessetes l'arxiu literari del poeta i dramaturg Ramon Picó i Campamar (Pollença, 1848-Barcelona, 1916) en una subhasta celebrada a Madrid. L'àrea de Cultura dipositarà el llegat de Picó a l'Arxiu de Recerca i Documentació Teatral. El Consell exercí el dret de tempteig i retracte a través del ministeri d'Educació i després que la Biblioteca de Catalunya i la Conselleria de Cultura del Govern balear renunciassin a optar-hi en un gest que la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Vadell ha volgut agrair.

El lot que havia sortit a subhasta està integrat per 21 lligalls que contenen, principalment, originals d'obres de teatre, la majoria inèdites (10 lligalls). Altres originals que completen aquest arxiu són els de poesia (dos lligalls); discursos sobre personalitats contemporànies, com Antoni Maria Alcover, Francesc Ubach i Viñeta, Antoni Aulèstia i Pijoan, etc. (dos lligalls); prosa i notes diverses (dos lligalls); altres que comprenen notes sobre lexicografia, lingüística i història, amb retalls de premsa amb notes crítiques que es refereixen a les obres publicades per Picó (dos lligalls); l'epistolari rebut per Picó (cartes de Ramon F. Bassegoda, família Güell; i un lligall amb notes extretes d'arxius per escriure una història de Pollença.

Picó i Campamar, de família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on residí sempre i on es dedicà a qüestions mercantils i industrials. Des del 1889 fou apoderat i home de confiança d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Tingué una destacada actuació catalanista. Fou un dels fundadors de Jove Catalunya, que presidí el 1873 i de l'Acadèmia de la Llengua Catalana (1881). Col·laborà a «La Renaixença» i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en moltes d'ocasions. El 1885 en fou nomenat mestre en gai saber en fou president 1892. Del 1900 al 1902 presidí el centre excursionista de Catalunya i el 1902 l'Ateneu Barcelonès.

La seva especialitat com a poeta foren els romanços històrics, escrits primer en un llenguatge arcaic, però influïts aviat per les cançons populars narratives, i amb els quals aconseguí, dins dels motlles de l'època, una considerable qualitat. Estrenà (1892) el poema líric Garraf, musicat per Garcia i Robles. Fou, però, en conreu del teatre on obtingué més èxit amb obres com Cor de Roure i La filla del segador.