TW
0

Un any més La Balanguera posà colofó a una gran gala que sobresortí pel seu excel·lent contingut musical. La XV edició de la Nit de la Cultura de l'Obra Cultural Balear convocà personalitats de diferents àmbits, però principalment es veié secundada pel Govern de Progrés. Així i tot, entre la primera plana política hi havia absències destacades. La més significativa era la de Maria Antònia Munar. La presidenta de Mallorca no assistí al·legant compromissos de partit, i fou Joana Barceló l'única presidenta que parlà en nom d'una administració insular.

A banda de la significació pròpia de la gala i del lliurament dels guardons, l'excepcional concert de música popular i tradició literària arranjat per a solistes, cor i orquestra per si sol ja era prou reclam per atreure el públic. Només per escoltar en directe Joan Pons quedaven ben invertides les tres mil pessetes d'entrada i molta de gent així ho considerà. Multitud de persones anònimes acabaren d'omplir la sala Magna de l'Auditòrium, en un reconeixement a la nostra cultura.

El repertori musical seleccionat per Antoni Parera Fons carregà de simbolisme la vetlada, que tingué un dels seus moments àlgids en la interpretació per part de Maria del Mar Bonet, la Coral de la UIB i l'OSB d'El pi de Formentor. Aquesta peça només fou superada per la interpretació del baríton Joan Pons de la gran estrena de la vetlada,Cançó d'en Guillem d'Efak, amb música i arranjaments de Parera Fons.

Isidor Marí repassà part de la música popular eivissenca amb Sa serena cau menuda i Flors de baladre, que popularitzà amb la seva antiga formació, Uc. L'orquestra fou dirigida per Luis Remartínez, menys les dues peces en què Joan dirigí Bonet, Jardí Tancat i Sarrià. Joan Bibiloni tampoc no faltà a la cita amb la cultura i interpretà amb la seva guitarra Mai no donis per finit el temps de seduir-me, de Miquel Àngel Riera.