Unes hores abans de la posta de sol no era a casa seva, però la
mare estava excitada perquè hi havia algú de fora que el volia
veure. Entrada de fosca, potser un poc més tard, ell arribaria.
S'havien congregat uns quants curiosos atrets per la visita d'un
foraster que demanava pel fill de la casa. No hi havia res millor a
fer que, amb la bicicleta, voltar per la població. Pedalejar sense
pressa, i aturar-se a qualsevol indret on sorgís quelcom que cridàs
l'atenció.
La trobada, totalment casual, amb en Mohammed Mustafà Mohammed
Saïd es produí fa anys. Estava mirant la seu d'una cooperativa de
camperols, obra de l'arquitecte Hassan Fathy, quan de sobte des de
la carretera uns al·lots, que anaven amb un carretó amb una somera
junyida, començaren a demanar l'atenció del visitant. Devia tenir
entre tretze i catorze anys, i potser era el més espavilat. Però
allò que el distingia era una clapa de cabell blanc just a la part
alta del front. Amb els pocs anys ja havia après grans dosis
d'expressivitat i de comunicació, perquè aquell al·lot era, és,
mut. Succeïa a Mut, a l'oasi egipci de Dakhla. Mesos després, amb
una altra visita al mateix lloc, l'encontre fou a una aula especial
on nins i nines tenien classe amb una professora que intentava
treure alguna paraula d'aquelles boques que havien quedat un poc
enrocades. La bulla i el xivarri només acabà quan el director digué
que calia seguir treballant. La festa es reproduí "aquest cop a
casa seva" el passat setembre. Com que el dia és llarg, després de
la classe té temps d'anar a treballar als jardins. Quan torna
desenganxa, deixa el carro al carrer i entra la somera. Llavors
descarrega els dàtils, les taronges i l'herba que ha collit.
Aquesta és la postal, la instantània de la vida de cada dia. Com la
del passat 26 de setembre, després que la mare li digués que algú
de fora havia demanat per ell. Amic mut de Mut.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.