El compositor i cantant francès Gilbert Bécaud va morir ahir de
càncer als 74 anys d'edat, després de 50 anys de música arravatada
i d'interpretacions que li varen valdre el malnom de «Monsieur
100.000 volts». Les seves més de 30 actuacions a l'Olympia de
París, on els espectadors arribaven a rompre els seients encomanats
pel seu ritme, són només una mostra del talent d'un home que va
creuar les fronteres del seu país amb cançons tan mítiques com Et
maintenant.
Nascut el 24 d'octubre de 1927 a Toulon (sud-est) amb el nom de
François Gilbert Silly, fill d'un croupier de casino, fou inscrit
amb nou anys al Conservatori de Niça, on la seva habilitat en el
piano compensà ràpidament els pobres resultats que obté al
col·legi. Encara que el seu objectiu era convertir-se en pianista
clàssic, ràpidament derivà cap a la música moderna i va aconseguir
treballar per la gran cantant de l'escola realista Marie Bizet. De
gira amb ella a Alger, Bizet li deixà cantar una o dues cançons i
l'èxit fou quasi immediat.
De retorn a París després de la Segona Guerra Mundial, Bécaud es
prodigà en els cabarets de moda, on començà a llaurar-se un nom, i
és allà on conegué el cantant Jacques Pills, amb el qual s'associà.
Aquesta relació seria més important del que en principi podia
esperar, no tant pel propi Pills com per la seva dona, Edith Piaf,
per a la qual composa Je t'ai dans la peau i que l'animà a cantar i
li presentà dos lletristes de prestigi, Louis Amande i, sobretot,
Pierre Delanoë, amb el qual treballà durant anys.
Et maintenant, Nathalie, L'important c'est la rose, Le jour où
la pluie viendra són alguns dels manifests que trascendiren en els
seus discs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.