Eudald Carbonell, codirector del projecte Atapuerca (Burgos),
pronuncià ahir vespre una conferència dins del club Ultima Hora en
la qual, sota el títol d'Hominització i humanització, posà en
relleu aspectes del tot interessants de l'evolució humana. Deixant
la porta oberta a superiors nivells evolutius, el catedràtic de
Prehistòria encetà la intervenció considerant que, «després de sis
milions d'anys d'evolució biològica i dos milions i mig d'evolució
cultural, encara no som els Humans». Aquesta era la seva primera
aposta. Una aposta que resumia el títol de la conferència i que de
cop i volta aconseguí endinsar el nombrós i especialitzat auditori
assistent al Teatre Municipal en els orígens de l'home tot just
després de ser presentat pel president del Grup Serra, Pere A.
Serra, i pel director del Museu de Mallorca, Guillem
Rosselló-Bordoy.
Carbonell, directe a la matèria, es remuntà als orígens dels
mecanismes que expliquen el fet evolutiu dels humans i la seva
intel·ligència operativa, capaç de produir tècnica i emprar
l'entorn per adequar-lo a ell. La primera passa a l'homonització
fou l'adquisició de la posició bípeda, «la capacitat d'alliberar
les mans i coordinar-les amb el cervell per produir coses». Una
segona segona passa fou «el canvi climàtic esdevingut fa 2'4
milions d'anys. Aquest provocà el procés que dugué a la
intel·ligència. L'home s'hagué d'adaptar a noves situacions i
l'augment de la diversitat biològica causà una major competència».
Fou en aquest marc en el qual el primitiu homínid «passà d'una
capacitat cranial de 400 centímetres cúbics a 600, un petit augment
de dimensions per a un primat i un gran augment per a la
intel·ligència». Així començà la fabricació d'eines i el procés de
resocialització... Era el temps de l'Homo ergaster, considerat
l'homínid més modern d'Àfrica fa 1'8 milions d'anys i que, «tot i
la seva desenvolupada tecnologia, no parlava de manera
articulada».
En el plistocè inferior, en què la competència era per
subsistir, «els menys evolucionats, els marginats» començaren a
emigrar i a ocupar nous territoris. A Europa, els més antics es
remunten a fa 1'8 milions d'anys i Atapuerca n'és, per la seva
singularitat, un dels sistemes kàrstics més interessants.
Biogeogràficament és cruïlla de camins entre el nord, el sud, l'est
i l'oest, i el seu sistema de coves del prequaternari, amb quatre
quilòmetres de galeries, és el més gran de la depressió del Duero.
De les excavacions duites a terme, Carbonell se centrà
principalment en la gran Dolina, amb els seus 800 milions
d'història i canvi ecològic fossilitzats en una cova de vint metres
d'alt per devuit de llarg, i l'avenc dels Ossos, de 12 metres.
De la primera posà en relleu l'Homo antecessor i les pràctiques
canibalistes; ell donà pas a l'home heidelbergensis, robust caçador
i recol·lector al qual s'associa la descoberta del foc i gran
resocialitzador. De l'avenc dels Ossos hi ha moltes incògnites; la
més important, la seva funció. Una acumulació intencionada de 3.500
ossos d'una trentena d'individus de la qual a hores d'ara es
conjectura sobre si s'hi amaga el primer ritual funerari. Així,
Carbonell referí la història de l'home, una història, la de l'Homo
sapiens que, segons digué, és sols «la integració de la diversitat
de les espècies humanes». Quant als assistents, a més del rector
Huguet hi eren professors i estudiants universitaris, entre altres
cares conegudes com la de l'advocat Rafel Parera o l'empresari
Tomàs Garrido.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.