Una gran mostra retrospectiva acosta al públic la trajectòria del suís Hodler

Segons la comissària Caroline Kesser la mostra s'ubica «en un lloc idoni per a l'obra de Hodler, com és l'edifici modernista de la Fundació la Caixa», i abraça totes les etapes creatives de Hodler, fins a arribar a «les seves darreres obres, molt acostades a l'abstracció, però sense creuar mai el límit». A la mostra també es poden observar els temes recurrents de Hodler, com ara la figura femenina, i en especial la de qui fou la seva amant, Valentine Godé-Darel, a més de la mort i el desencís, que l'acompanyà gairebé tota la vida «d'ençà que quedà orfe als 15 anys», explica Kessel.

D'aquesta manera, l'exposició s'estructura en cinc apartats. El primer recull les seves primeres obres, quan Hodler pintava sota la tutela de Barthélem Menn, «que féu de l'artesà un artista», segons Kesser. En aquest apartat es pot veure un dels seus nombrosos autoretrats, en el qual Hodler jura fidelitat a l'art «preveient que el seu seria un camí difícil, però arribaria lluny». La segona de les parts fa referència a la producció que l'artista realitzà durant la seva estada a Madrid enre el 1878 i el 1879, i «on es dedicà a estudiar els mestres del Museu del Prado». Les obres que es veuen aquí fan part de l'anomenat Quadern espanyol.

L'apartat següent recull el vessant de Hodler com a paisatgista «que passà de pintar vistes per a turistes a ser considerat un dels millors paisatgistes europeus», mentre que el quart mostra l'etapa simbolista del creador, «sempre basada en una visió realista». La darrera de les parts en què està subdividida la mostra aplega els retrats de Hodler, entre els quals destaquen els autoretrats i el cicle dedicat a la seva amant malalta de mort. Segons Kessel «el cicle és únic, perquè recrea l'ocàs de la persona estimada lluny de qualsevol sentiment».