Mireia BalashPalma09/12/01 0:00
TW
0

Francisca Lladó és professora d'art i història a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i codirectora de les jornades sobre història del còmic fetes a Palma del 28 al 30 de novembre d'enguany. A més, ha publicat el llibre Los cómicos de la transición. El boom del cómic adulto (1975-1984), i dedicà la seva tesi doctoral a l'anàlisi històrica i de continguts de les vinyetes durant aquest període. Lladó explicà a Diari de Balears algunes de les característiques del còmic d'avui a Mallorca i la seva rellevància durant la transició.

"Per què triàreu el còmic com a objecte de la vostra tesi? 
"Volia fer un estudi sobre la conjunció entre l'art contemporani i els mitjans de comunicació, i vaig trobar que el més adient era el còmic, que en aquell època estava a l'abast de tothom. Aleshores el vaig analitzar tant des d'un punt de vista històric com social.

"Quina és la característica principal de les vinyetes d'aquesta època tan concreta? 
"La gran proliferació de revistes és allò més innovador d'aquesta dècada del còmic espanyol. N'hi havia de moltes de classes diferents i de molta qualitat. Unes eren setmanals, com El papus o El jueves, que encara sobreviu, i altres eren mensuals, com El víbora, però totes contenien una crítica social i política dures que més d'una vegada els valgué la censura.

"A què es degué aquest revulsiu? 
"Sens dubte, a l'entrada del còmic europeu, vetat durant els anys del franquisme. Amb aquest es creà la línia blanca, és a dir, un estil clar amb una temàtica d'aventures semblant al de Tintín, les historietes realistes o el còmic d'esperit corrosiu, com el de la revista El víbora.

"I quant al vostre llibre, com l'heu estructurat? 
"He analitzat els dibuixants i guionistes d'aleshores segons el corrent al qual pertanyien o la revista de la qual feien part. Així, he dedicat un apartat a les revistes d'humor satíric com El Papus, que són un fidel reflex de la política de l'època. També a l'escola valenciana, formada per dibuixants com Xavier Mariscal o Miquel Beltran.

"Durant la transició, es podia parlar d'una escola mallorquina del còmic? 
"Ni llavors ni ara. És veritat que tant Pere Joan com Max feien un còmic amb un clar vessant poètic, amb històries molt fantasioses properes a la tristor i a la malenconia, però a partir d'aquí no es pot parlar d'una escola amb unes línies clarament definides. I avui dia, Mallorca és un centre molt important del còmic de qualitat i hi ha dibuixants pertanyents a estils molt diferents, tant seguidors del manga com del còmic d'autor, els quals han begut molt de Max i de Pere Joan.