«Viatge sota les ones» (1867)

En un periòdic de París, Le Petit Journal, comença a publicar-se una novel·la per entregues titulada Viatge sota les ones, de la qual és autor Aristide Roger. Això no tindria cap més importància si no fos perquè en aquells mateixos dies, Juli Verne escrivia, a bona marxa, les seves Vint mil llegües de viatge submarí, temes similars o molt semblants en l'una i altra obra. M'han trepitjat la història "s'exclamà Verne". Fa un any que estic escrivint aquesta novel·la i ara, algú altre, havia tingut fa temps la mateixa idea...! Enmig de la seva frustració, escriu al director del Petit Journal per dir-li que la seva obra de temàtica submarina ja ha estat anunciada per la Bibliothèque d'Education i Récréation i que de cap manera s'ha inspirat en els textos de Roger per redactar-la. El preocupa molt que el puguin prendre per plagiari. No serà així, doncs com passa tantes vegades, guanya l'autor de més prestigi, que és Verne en aquells moments. Fins i tot acusen Aristide Roger d'imitar l'estil de Verne. Viatge sota les ones roman avui totalment oblidada i l'aventura del submergible Nautilus no perd mai actualitat. Són coses de la fama i de les lletres. Algú deia que l'art no és mai com un galliner, que el gall que més canta es fa l'amo de les gallines. Les obres artístiques i literàries tenen poc que veure amb la publicitat del moment i a través dels anys van passant un i altre cop pel sedàs dels crítics i especialistes, en una depuració constant. Escrivia Verne al seu editor Hetzel, un cop concebuda la idea del seu submarí fantàstic: «Treball ferotgement. Tenc una gran idea amb el meu personatge (capità Nemo). És necessari que aquest desconegut no tengui cap relació amb la Humanitat, de la qual s'allunya. No està sobre la terra i prescindirà de la terra. La mar li basta, i per això és precís que la mar li doni de tot, vestits i aliments. Mai no posarà els peus en un continent. Continents i illes haurien de desaparèixer sota un nou diluvi i ell seguiria vivint com si res.