Mahoma i la marxa sobre la Meca (629)

Mahoma es val d'un conflicte sangonós a la Meca i de la violació dels pactes d'Hudaibiyà per preparar un atac contra la Meca. Organitza una expedició amb deu mil homes, entra victoriós a la ciutat i sotmet els quraixites. Després envia tropes a destruir santuaris pagans dels afores de la Meca i roman en aquella població una vintena de dies, abans de continuar la guerra i desplaçar-se amb tots els seus esquadrons contra els hawazin, que s'han reunit ben armats en el camp d'Awtas. Hi hagué una gran batalla en el barranc d'Hunain, victòria mahometana i captura d'un gran botí... De la guerra escrivia un poeta anònim d'aquell moment: «Plores potser llàgrimes sense atur pels vestigis d'un habitatge desert entre les nues dunes/ i per l'espant del que porten els dies, quan el temps, tot, és sorpresa del que passa i novetat?/ Sorpresa al davant d'un impetuós exèrcit que ha arribat fins a nosaltres, guiat per Ubaidà, anomenat en guerra Ibn Harit/ per tal que abandonàssim els ídols que habiten a La Meca, herència que és noble custòdia de qui l'hereta.../ Quan els enfrontam amb obscures llances de Rudainà i una formació d'excel·lents cavalls que aixequen la polseguera/ i amb espases de doble fil, anunci de fondes ferides en les seves puntes agudes, en mans d'herois que són lleons destructors/ espases amb les que redreçam els errors del que va errat, i apagam de seguida, sense retard, la set de revenja/ es contingueren per llarga por i temor, i els va fer covards l'evidència de la força...».