El polèmic comte Saint-Simon (1814)

Henri de Jouvenel presenta a París, rue de Chateaudun, una obra de Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon (1760-1825), sociòleg francès, que dugué una vida intel·lectual i alhora aventurera. El títol del llibre és tot un missatge: De la réorganisation de la Société Européenne ou de la nécessité et des moyens de ras sembler les peuples de l'Europe en un seul corps politique en con servant a chacun son independance nationale. (De la reorganització de la Societat Europea o de la necessitat i dels mitjans d'unir els pobles d'Europa en un sol cos polític conservant a cada un la seva independència nacional). Curiosos i avançats textos ara que es troba en marxa la Unió Europea i estam a punt de compartir el món de l'Euro. Qui era aquest comte Saint-Simon avançat en el temps? Entre les seves aventures hi ha la seva participació en la guerra de l'independència nord-americana (1779-1783), on va sser capturat i empresonat pels anglesos. En esclatar la Revolució francesa renuncià al seu títol nobiliari, però va fer negocis bruts que li valgueren altre cop la presó. Sembla que havia especulat amb la venda de béns nacionals durant el Terror. Llavors, alliberat, passà fam i misèria. Esdevingué un indigent i el 1823 volgué suïcidar-se. Algú el salvà en el darrer moment però només va viure un parell d'anys. Pertany al grup dels intel·lectuals del socialisme utòpic i defensava una societat futura dominada pels científics i els industrials, on més que governar sobre els homes hi havia d'haver una eficaç administració de les coses. Segons la seva teoria, l'element útil d'una societat el formen els productors, un terme que inclou també els industrials, banquers i homes de negocis, i la política s'ha de convertir en una ciència de la producció. Deia: «Si França perdés d'un sol cop els seus cinquanta millors físics, els seus cinquanta millors químics, els seus cinquanta millors fisiòlegs, etc, resultaria una gran dissort per al país, una autèntica ruïna, mentre que si perdés els membres de la família reial, els grans oficials de la corona, els ministres de l'Estat, etc, la cosa només afectaria els bons sentiments dels francesos...». Una teoria, aquesta, que li valgué un procés judicial i s'arriscà a tornar a la presó. Tampoc no era partidari de l'herència, del burgès «menjar molt i no fer res». Explicava que en una societat futura el dret d'heretar haria de ser abolit, puix això no tenia cabuda en un món on «cada qual segons la seva capacitat, i a cada capacitat segons les seves obres».