Iolanda PericàsPalma03/12/01 0:00
TW
0

Konrad Zschiedrich va néixer a Leipizig, Alemanya, el 1963 en el si d'una família d'actors. Un cop descartada la possibilitat de pujar damunt dels escenaris, Zschiedrich es col·locà a l'altra banda i des del 1968 es dedica a la direcció i a la docència d'actors. Aquests dies és a Palma per impartir un curs de formació d'actors dedicat al teatre de Bertold Brecht, concretament a l'obra La bona persona de Sezuan, organitzat per l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears.

"Per què heu escollit Bertold Brecht com a objectiu d'aquest curs? 
"Perquè el teatre de Brecht suposà una revolució teatral després de la Segona Guerra Mundial. És una forma de fer teatre diferent de la clàssica i amb una gran força estètica que a Espanya va ser malentesa.

"En quin sentit? 
"Aquí se li donava un caire antifranquista i el resultat era un teatre molt seriós i avorrit, quan en realitat el teatre de Brecht és ple de vida. Ara ha passat el temps i no és possible fer el teatre concret que feia Brecht, però hi ha experiències que s'hi reflecteixen que encara es poden transmetre.

"Quina importància té la figura de Brecht en el món del teatre? 
"El teatre europeu d'avui, i fins i tot el cinema, és impensable sense Brecht. L'escola alemanya és una de les millors actualment, i no la nord-americana. El teatre és interacció, amb els personatges que hi ha a l'escenari i amb el públic. En el mètode americà els actors fan feina sols.

"Per què heu triat dirigir teatre, en lloc d'interpretar-ne? 
"Perquè no som bo com a actor i perquè en aquest món hi ha dos nivells lògics: mirar un objecte o ser l'objecte. Com a director m'estim més mirar l'objecte, com a persones tots som objectes i subjectes alhora i aquest és el punt tràgic de la vida.

"Des de la vostra posició, com veis la situació del teatre? 
"Crec que el sistema no funciona, va en contra de la qualitat del teatre i de la gent que en viu, però a aquestes altures és motl difícil de canviar. Els teatres no funcionen com voldrien els actors. En aquest sentit, és un bon exemple el teatre portuguès: allà funcionen amb companyies estables, escoles i intercanvis amb altres països.

"I les ajudes institucionals? 
"Políticament al teatre se li fa almoina, no creuen realment que siguin necessàries, quan en realitat estam parlant de la conservació d'una institució que té 2.500 anys i que representa uns valors més profunds que el simple entreteniment.