Miquel Ferrà i Martorell02/12/01 0:00
TW
0

Cau mort, en una de les batalles de la defensa de Madrid, el famós brigadista alemany Hans Beimler, comissari polític del batalló Thaelman. Es tracta d'un antic revolucionari, que durant la Primera Guerra Mundial havia estat mariner de l'Esquadra alemanya i que participà, el 1929, en els motins o revoltes de Cuxhaven. Va ésser després, com molt bé apunta el prestigiós historiador Alcofar Nassaes, especialitzat en la presència estrangera a la nostra Guerra Civil, Secretari General del Partit Comunista Bavarès i diputat al Parlament alemany. La mort de Hans Beimler, una mica misteriosa, segons els cronistes, pel que fa a les circumstàncies en què fou ferit, fou molt lamentada pels seus companys, la majoria de ls quals l'admiraven i el tenien per un símbol de lluita obrera.

Passat un any de la seva mort, es va decidir donar el seu nom a la XI Brigada Internacional, coneguda des d'aleshores, com Brigada Hans Beimler o Brigada Hans. Quan tingué lloc la batalla de l'Ebre, formava part de la XXXV Divisió i enquadrava, a més de voluntaris alemanys, grups d'austríacs, hongaresos i escandinaus, havent estat substituïdes les baixes per espanyols, que ja n'eren, per aquelles dates, majoria. Així doncs, la Brigada anà minvant de voluntaris alemanys amb tants ferits i caiguts. L'abril de 1938 només restaven sobre territori republicà un miler de voluntaris alemanys, en bona part a la Base d'Horta i en unitats especials.

Els «Hans Beimler» lluitaren amb bravesa i donaren la vida en tres batalles principals, el setge de Madrid, Brunete i Ebre. També participaren a les accions del Jarama, Guadalajara, Belchite i Terol. Però Negrín proposà que, sota la supervisió de la Societat de Nacions, els dos bàndols de la guerra prescindissin de les forces estrangeres. La proposta no fou acceptada pels feixistes i, així i tot, la República va treure del teatre del conflicte els brigadistes, tot esperant que la pressió internacional obligaria Burgos a repatriar les tropes italianes i alemanyes trameses per Mussolini i Hitler. La darrera vegada que les Brigades internacionals entraren en combat fou el setembre de 1938, encara que devers cinc mil d'aquests combatents seguiren amb la seva lluita a terres catalanes. El nombre total de voluntaris estrangers a favor de la República és de quaranta mil i, d'aquests, es creu que mai no n'hi hagué més de divuit mil lluitant al mateix temps. Hem d'afegir que els membres de les Brigades eren originaris de cinquanta països, més d'un vuitanta per cent de la classe obrera i una tercera part morí en combat. Formaren part d'aquella tropa molts personatges destacats, no només de la política, sinó també de la cultura, cas de Luigi Longo, André Malraux, Tito, Ralph Fox... i molts d'altres. El govern de la República, en un primer moment, s'havia mostrat contrari a acceptar aquestes forces estrangeres, però després la situació militar es complicà de tal manera que no tingueren més remei que rebre-les de bon grat i de forma oficial el 22 d'octubre de 1936. Els primers arribaren pocs dies després i el Comitè de No Intervenció, a finals del 1937, els declarava il·legals. Això no n'impedí la seva entrada i es varen fer molt famoses les brigades XI i XII formades pels batallons Edgar André, Comuna de París, Dombrowsky, Thaelmann, André Marty i Garibaldi.