Adéu a Harrison, el beatle silenciós

Durant l'apogeu de la banda, la introduí en el misticisme oriental. Fou ell qui persuadí els altres per viatjar a l'Índia i seure als peus del Maharishi Mahesh Yogi. Allà aprengué a tocar el sitar, un instrument hindú semblant a una guitarra que emprà en temes com Within You, Without You i Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. Després de la separació del grup l'any 1970, fou el primer a crear la seva pròpia marca amb l'èxit My sweet Lord el 1976. Com digué a un amic, fou «com recuperar-se d'una dosi d'estrenyiment de sis anys». El seu àlbum triple All Things Must Pass consolidà la seva reputació com a guitarrista i compositor, i el seu concert a Nova York el 1971, destinat a alleugerir la fam a Bangla Desh, amb Shankar, Clapton i Bob Dylan, recaptà 1.700 milions de pessetes.

Així i tot, el seu camí no va ser sempre fàcil. El guitarrista mantingué una prolongada i dura batalla contra el càncer de gargamella que, segons ell mateix digué, li havia produït l'hàbit de fumar. El 1999, un home es va introduir a casa seva i l'apunyalà al pit. Es va salvar només per la ràpida reacció de la seva esposa, Olivia, que copejà l'agressor al cap amb un atiador i una làmpada de taula. Harrison havia gastat una fortuna a millorar la seguretat de la mansió londinenca, que segons la premsa tenia més d'un centenar d'habitacions, després que un admirador boig matàs Lennon a Nova York.

Com els altres Beatles, Harrison provenia d'una família treballadora de Liverpool. Nasqué el 25 de febrer de 1943 i era el menor de tres germans. No mostrà interès per la música fins als 14 anys, quan una sèrie de grups de rock, jazz i soul penetraren a la Gran Bretanya els anys cinquanta. Aprengué un parell d'acords amb una guitarra de segona mà i formà un equip amb Lennon i McCartney. De jove, Harrison rebé la influència de guitarristes com Jimmie Rodgers, Carl Perkins, Scotty Moore i Eddie Cochran. Però ell no era un estudiant entusiasta. Com The Silver Beatles, el grup tingué exitoses actuacions a Hamburg, Alemanya, fins que les autoritats descobriren que Harrison, amb desset anys, era massa jove per tenir un permís de treball i els obligaren a tornar a casa.

De retorn a Liverpool, foren descoberts per l'home d'una botiga de discs, Brian Epstein, que fou el seu representant. Els seus èxits senzills i els seus discs des de 1962 convertiren els Beatles en el grup de rock and roll més famós del món. Com Harrison digué després en to sarcàstic: «Crec que si un ha d'estar en un grup de rock triaria els Beatles». Com a Beatle, observava com Lennon i McCartney componien èxit rere èxit. Harrison i, en menor mesura, Starr es barallaven perquè les seves composicions fossin acceptades en els àlbums. La histèrica beatlemania dugué els quatre a renunciar a les gires el 1966 i concentrar-se en la gravació.

Aquest mateix any es casava amb la model Patti Boyd, que el 1974 l'abandonava pel seu amic Clapton. A poc a poc el guitarrista se submergí en la filosofia mística, es féu vegetarià i gradualment es retirà de la lluentor de la fama i es guanyà el sobrenom del Howard Hugues del rock. Amb el seu representant Denis O'Brien crearen HandMade Films, rescatant una pel·lícula dels seus vells amics Monty Python que fou un gran èxit, La vida de Brian. El 1974 es casà amb Olivia Arias, amb qui tingué el seu únic fill, Dhani. Harrison sortí quatre anys després del seu amagatall per promoure l'àlbum Cloud Nine i amb el senzill Got My Mind Set On You féu una gira amb Clapton. La seva darrera cançó, Horse to the Water, coescrita amb el seu fill, l'enregistrà l'octubre passat i és èxit de vendes.

Sent per a molts el músic més complet dels Beatles, Harrison morí de la mateixa manera que havia viscut: en privat, sense por de la mort i en pau. A casa d'uns amics i envoltat per la seva família, les seves darreres paraules foren: «Estimau-vos els uns als altres». Pocs minuts després de conèixer-se la seva mort, les mostres de condol es feren extensives arreu del món. A Liverpool, les banderes onejaven a mitja asta; a The Cavern hi havia cues per signar en un llibre de condolences; a Londres, la guàrdia de Buckingham interpretà temes de Harrison; a Los Angeles i a Espanya també se sentí la mort d'aquest músic de rock avançat als seus temps.