Francesc de Borja Moll es definia com un «menorquí, empeltat de mallorquí».

TW
0

En el desè aniversari de la seva mort, Francesc de Borja Moll rebrà a títol pòstum la màxima distinció que atorga el Consell de Mallorca. Dilluns que ve el ple de la institució n'aprovarà el nomenament com a fill adoptiu de Mallorca. Moll, que es definia com «un menorquí, empeltat de mallorquí per cinquanta anys de residència», no pot rebre la distinció equivalent de fill predilecte, ja que nasqué a Menorca. Per a la concessió d'aquest títol, el Reglament d'honors i distincions especifica que es «necessitaran sempre la concurrència de mèrits d'excepcional qualitat i constaran en pergamí».

Un retrat del lingüista, encarregat a Lourdes Sampol, s'incorporarà a la galeria de fills predilectes i adoptius del Consell a la sala de plens, on palesarà que Moll és la primera personalitat a qui s'atorga el títol des de l'adveniment de la democràcia. Les darreres distincions d'aquesta mena foren lliurades en temps de la Diputació Provincial. Com determina el Reglament, el lliurament del títol, de mans del president de la Corporació, tindrà lloc al palau del Consell en el marc d'un acte solemne.

El 31 d'octubre, Maria Antònia Munar nomenà instructor de l'expedient per al nomenament el conseller del PSIB Cosme Bonet, que en el parlament que adreçarà al Consell afirma: «Estam segurs que Francesc de Borja Moll no voldria que l'homenatjàssim amb aquesta distinció, car era home que en defugia i no tenia cap afany de protagonisme. Però creim que la figura d'aquest home de cultura, gens estrident, constant en la seva feina i en els seus objectius, que va treure endavant una obra tan gran com la del Diccionari Català-Valencià-Balear, que es va convertir en un referent fonamental de la moderna filologia catalana, però també en un referent de la llengua catalana i de la cultura en uns moments històrics molt difícils, mereix com poques que el Consell de Mallorca li concedeixi la distinció que proposam».

Els mèrits de Moll han estat reconeguts prèviament per les universitats de Basilea, Barcelona, de les Illes Balears, per les generalitats de València i de Catalunya, per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, pels ajuntaments de Ciutadella, de Maó i de Palma, entre d'altres institucions. La intenció del Consell és organitzar una sèrie d'actes divulgatius ja dins el 2002 dedicats a la memòria de la vida i l'obra del fundador de l'Obra Cultural Balear i de l'Editorial Moll. Encara pendents de concreció, s'especula amb la possibilitat de fer-los coincidir amb l'aniversari del primer acte en català que acollí la Diputació a la postguerra.