Josep Maria Alcover mostra la seva «col·lectivitat porosa» a Palma

Realitzades amb plom, material amb el qual treballa Alcover des de 1996, les quaranta escultures envaeixen tot l'espai de la galeria i l'espectador ha de passar-hi per enmig per poder moure's en aquest espai. D'aparença lleugera, les peces estan realitzades a escala manual i constitueixen, «cada una, una individualitat de petit format que forma part d'un col·lectiu i donen lloc a una totalitat», explica Alcover.

L'escultor descriu les seves peces com a «fruit de la necessitat de comprimir la matèria al màxim, per així carregar-les d'energia». Alcover considera que una de les característiques de l'escultura és «el contacte entre dues superfícies». En el seu cas una d'aquestes superfícies és sempre el trespol, per tant «la poesia de l'escultura és allò que no es veu, el punt de contacte entre la peça i el sòl». D'aquesta manera l'artista posa de manifest la seva «afició per l'horitzontal i la necessitat de mirar sempre per avall».

Per l'artista, la creació consiteix a «establir estats de relació entre diferents parts que aparentment no tenen res a veure». En aquest sentit, les seves obres són «accions telúriques sobre la matèria, els resultats d'executar una acció, i mai no són el fruit d'una predicció». Alcover qualifica les seves obres de primàries, «com l'escultura en general, però això no vol dir que no tenguin un contingut espiritual i, en el meu cas, estan plenes de ràbia».

D'aquesta manera, l'artista fa referència al seu «cansament» en l'aspecte creatiu i afirma que «tirar endavant l'activitat artística s'està convertint en un infern per als artistes, que aviat ens convertirem en una espècie protegida». Així, Alcover afirma que «estic cansat de veure quadres i estàtues, vull veure pintura i escultura».