Miquel Ferrà i Martorell29/11/01 0:00
TW
0

Neix a la vall del riu Ohio un dels cabdills indis de Nord-amèrica més destacats, Tecumseh, l'home que va voler fundar una confederació de tribus i crear, així, al marge del país que anaven creant els colonitzadors blancs, un Estat independent. Cansat de tantes injustícies, després de molts anys de patir la més brutal invasió, Tecumseh no veia més sortida per a la gent de la seva raça que la força de les armes. En el tractat de Greenville, com conta l'historiador Edward K. Flager, «el 1795 els indis es varen veure obligats a acceptar les dures condicions imposades pel general Wayne; les tribus (segons aquest document) hagueren de cedir als Estats Units quasi les dues terceres parts de l'actual estat d'Ohio, a més d'un territori de l'actual Indiana. Un dels caps de tribu que es negaren a signar el tractat fou el shawnee Tecumseh...».

I és que Tecumseh es malfiava de qualsevol negociació amb els blancs. Ja sent quasi un infant havia lluitat contra els colons que es volien establir al llarg del riu Ohio i el 1774 son pare havia mort en batalla contra els pioners angloamericans. Poc temps després, dos dels seus germans, queien també en combat contra els «ganivets llargs», els soldats de la frontera. Guerrer valent i agosarat, Tecumseh tenia qualitats de generós estadista. Al contrari dels costums locals, tenia prohibit de torturar els presoners i reclamava un enfrontament noble en qualsevol circumstància.

Fins aleshores, les aliances entre indis eren només en temps de guerra declarada. Però Tecumseh volia una unió permanent dels pobles, únic mitjà d'atemorir l'invasor, que de cada vegada agafava més i més territori. Es tractaria d'una nació estesa per les contrades dels Grans Llacs i la vall de l'Ohio. Per això havia entrat amb tractes amb altres caps de tribu de prestigi com Pontiac i Little Turtle. La batalla de Fallen Timbers, entre americans i anglesos, donà la victòria a aquells i augmentà la colonització. Els indis veien des de la seva impotència com onades i més onades d'immigrants creaven els Apalatxe i s'apoderaven de llurs terres.

D'aquesta invasió no s'alliberaven les terres que havien estat garantides en el tractat de Greenville com a pròpies dels indígenes i tot plegat desesperava les tribus, molt desfetes i entregades a l'alcoholisme. Un germà de Tecumseh, per exemple, que feia de xaman o home medicina, que havia abusat del whisky i del rom, tingué algunes visions que convertí en popular doctrina. Segons aquestes, quedava prohibit el casament de blancs i indis; la carn de porc, vedella o xot es considerava impura, l'alcohol era verí del diable, la caça s'havia de fer sempre amb arc i fletxa i els vestits havien de ser de pells naturals i no de teles obtingudes dels traficants. Formulà una profecia segons la qual el seu germà Tecumseh havia estat assenyalat per Manitú com l'home que havia d'unificar els indis i guiar-los per la vida ancestral i tradicional. Després de viatjar per nombrosos territoris, des del nord a Florida, Tecumseh aconseguí part dels seus propòsits. Hi hagué grans batalles com la que tingué lloc a Tippecanoe entre la confederació índia, dirigida per Tecumseh, i les tropes del general W.H. Harrison. Tanmateix, a la batalla del Thames, el 1813, Tecumseh, al cap del seu exèrcit, era abatut... «Fou vist pels seus seguidors i enemics que vessava sang per la boca, mentre animava els seus homes. També veren com rebia un impacte de bala al pit i desapareixia, llavors, dins el fum del combat. Després de la retirada dels supervivents indis, Harrison i alguns dels seus oficials cercaren el cos de Tecumseh entre els morts, però sense gens d'èxit. Ningú no en va saber res mai més. Se suposa que alguns dels seus seguidors shawnee el soterraren en un lloc secret...».