TW
0

Els aspectes ètics i la manca de legislació es col·loquen en el centre de la polèmica entre els genetistes de la UIB després de l'anunci de la primera clonació d'un embrió humà. Eduard Petitpierre fou el més reticent als aspectes transcendents de la investigació i fins i tot en posà en entredit el resultat. El catedràtic afirmà que «la clonació reproductiva és un absurd perquè mai no s'aconseguiran dues persones idèntiques. Pel que fa a la millora dels tractaments terapèutics, no és necessària la clonació d'embrions. Es poden obtenir cèl·lules mare d'altres fonts, com ara el cordó umbilical, d'avortaments...».

D'altra banda, Josep Castro destacà els aspectes positius de la investigació com a «molt importants per reproduir teixits danyats» i féu incidència en el vessant ètic de l'experiment realitzant una crida a «adaptar-se als nous temps» i no condemnar a priori la investigació. «S'ha d'esperar a veure com evoluciona i tenir en compte que estam en una societat canviant i que el concepte d'ètica varia amb ella». Misericòrdia Ramon es mostrà cauta a l'hora de valorar l'èxit de la investigació a l'espera de conèixer l'informe. Així i tot, sortí al pas de les crítiques vessades contra la investigació esmentant que «no es poden aturar els avanços de la ciència».

Ramon reclamà la necessitat d'una legislació marc urgent sobre la clonació i la dignitat de les persones i que els governs s'impliquin en la investigació. «Si no ho fan, es crearan desigualtats entre els rics que poden pagar un tractament d'aquests i els pobres». En un sentit similar es manifestà la consellera Salom, tot i mostrar el seu rebuig a la clonació d'humans. A Espanya, la ministra de Sanitat, Celia Villalobos, no descarta que es reformi la Llei de reproducció humana assistida, encara que «amb serenitat».