Els aspectes ètics i la manca de legislació es col·loquen en el
centre de la polèmica entre els genetistes de la UIB
després de l'anunci de la primera clonació d'un embrió humà. Eduard
Petitpierre fou el més reticent als aspectes transcendents de la
investigació i fins i tot en posà en entredit el resultat. El
catedràtic afirmà que «la clonació reproductiva és un absurd perquè
mai no s'aconseguiran dues persones idèntiques. Pel que fa a la
millora dels tractaments terapèutics, no és necessària la clonació
d'embrions. Es poden obtenir cèl·lules mare d'altres fonts, com ara
el cordó umbilical, d'avortaments...».
D'altra banda, Josep Castro destacà els aspectes positius de la
investigació com a «molt importants per reproduir teixits danyats»
i féu incidència en el vessant ètic de l'experiment realitzant una
crida a «adaptar-se als nous temps» i no condemnar a priori la
investigació. «S'ha d'esperar a veure com evoluciona i tenir en
compte que estam en una societat canviant i que el concepte d'ètica
varia amb ella». Misericòrdia Ramon es mostrà cauta a l'hora de
valorar l'èxit de la investigació a l'espera de conèixer l'informe.
Així i tot, sortí al pas de les crítiques vessades contra la
investigació esmentant que «no es poden aturar els avanços de la
ciència».
Ramon reclamà la necessitat d'una legislació marc urgent sobre
la clonació i la dignitat de les persones i que els governs
s'impliquin en la investigació. «Si no ho fan, es crearan
desigualtats entre els rics que poden pagar un tractament d'aquests
i els pobres». En un sentit similar es manifestà la consellera
Salom, tot i mostrar el seu rebuig a la clonació d'humans. A
Espanya, la ministra de Sanitat, Celia Villalobos, no descarta que
es reformi la Llei de reproducció humana assistida, encara que «amb
serenitat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.