TW
0

L'anunci de la primera clonació d'un embrió humà amb finalitats terapèutiques per part de la companyia nord-americana Advanced Cell Technology ha tingut com a resposta una allau de reaccions arreu de tot el món. Polítics, juristes, científics i altres sectors de la societat han expressat la seva opinió iniciant un debat sobre aquesta controvertida qüestió, que sense dubte durà molta coa. L'anunci de la clonació d'embrions per obtenir les «cèl·lules mare» per part de l'esmentada empresa nord-americana tingué ahir una resposta immediata de la Casa Blanca. El presidnet Bush condemnà durament la primera clonació d'un embrió humà afirmant que «l'experiència és moralment dolenta. Com a societat no hauríem de crear una vida per destruir-la, i això és exactament el que està succeint». El president també instà el Congrés que prohibeixi la clonació humana mitjançant un projecte de llei gairebé ja del tot enllestit.

Per la seva banda, la Comissió Europea assegurà que el pressupost comunitari no finançarà projectes científics que cerquin la creació d'embrions humans per a la investigació, la clonació humana amb finalitats reproductives o la modificació del patrimoni genètic humà. Això consta en el Programa Marc d'Investigació 2003-2006, que rebé el vistiplau del Parlament Europeu el passat 14 de novembre i serà estudiat pel Consell de Ministres d'Invstigació de la UE el 10 de desembre. «Aquestes normes exclouen finançar amb doblers de la UE la clonació d'embrions, fins i tot per motius terapèutics», declarà ahir el comissari europeu d'Investigació, Philippe Busquin.

A Espanya, la ministra de Ciència i Tecnologia, Ana Birulés, reafirmà la prohibició de la clonació reproductiva, com estableix el Conveni de Bioètica d'Oviedo "adoptat per unanimitat", i afegí que actualment «cal continuar investigant» la clonació terapèutica i «aprofitar al màxim les tècniques i els coneixements que permetin minimitzar o atacar malalties que avui estan molt presents en el conjunt de la població».

Pel que fa a la comunitat científica, alguns científics parlaven ahir de la major conquesta de la història de la medicina. El director de la Fundació d'Estudis Avançats, Santiago Grisolía, afirmà que el treball genètic amb cèl·lules mare és una «àrea nova que té possibilitats extraordinàries» per al tractament individualitzat de malalties i assenyalà que aquest gran avanç «tard o d'hora havia de produir-se».