El laboratori nord-americà Advanced Cell Technology (ACT)
anuncià ahir que ha aconseguit «amb èxit» la clonació del primer
embrió humà i que la seva finalitat serà la de tractar de curar
malalties. L'empresa, amb seu a Worcester (Massachusetts), féu
pública la noticia mitjançant un informe publicat ahir al
prestigiós Journal of Regenerative Medicine» en el qual «es
proporciona la primera prova que cèl·lules humanes reprogramades
poden proporcionar teixits per a trasplantaments».
El vicepresident d'ACT per al desenvolupament científic i
tècnic, Robert Lanza, subratllà que els estudis «han proporcionat
resultats preliminars excitants» i afegí voler deixar clar que la
«nostra intenció no és clonar éssers humans complets». Les lleis
federals dels Estats Units d'Amèrica prohibeixen el finançament amb
doblers públics d'experiments per clonar éssers humans, però ACT és
una empresa privada de biotecnologia que centra la seva activitat
en el desenvolupament de tecnologia per l'agricultura i per la
clonació humana amb fins terapèutics.
«Aquest treball estableix que la clonació humana per a fins
terapèutics és una font potencial sense límits de cèlul·les
immunocompatibles per utilitzar-se en els trasplantaments mèdics i
per a la formació de nous teixits», digué Lanza, que és també un
dels autors de la important investigació. «La nostra intenció
"explicà" és crear teràpies efectives per tractar una àmplia gamma
de malalties humanes, inclosa la diabetis, els atacs d'apoplegia,
el càncer, la sida i els desordres degeneratius del sistema nerviós
com el Parkinson o l'Alzheimer». L'empresa explicà en un comunicat
de premsa que, per primera vegada, emprà tecnologia de clonació per
desenvolupar cèl·lules que poden ser utilitzades com a origen de
les anomenades cèl·lules mare. Aquest tipus de cèlul·les són les
que poden créixer en qualsevol altra cèl·lula del cos humà.
El laboratori explicà que aquest tipus de cèdul·les «tenen
capacitats ilimitades, es a dir que poden formar qualsevol tipus de
cèdul·la o de teixit en el cos humà». Així mateix, assenyalà que
encara en l'actualitat existeixen ja diverses línies de cèl·lules
mare, «són de molt poc valor per als trasplantaments en humans, ja
que sovint solen ser rebutjades pel pacient com una cosa estranya
al seu organisme».
La companyia considerà també que amb la clonació humana per a
fins terapèutics pot resoldre aquest problema perquè proporciona
cèl·lules que són una còpia genètica exacta de les del pacient.
«Els resultats preliminars secunden les proves que la reprogramació
de cèl·lules humanes és possible», digué el doctor Jose Cibelli,
vicepresident d'ACT i autor de l'estudi. Aquest insistí que el
principal objectiu de l'empresa «és aplicar la clonació a la
medicina humana per crear cèl·lules mare capaces de diferenciar-se
en una varietat de cèl·lules com les del cor, les neurones o les de
la sang».
Un altre dels científics, el doctor Michael West, es referí a
que la clonació terapeútica en humans pot utilitzar-se per a moltes
malalties relacionades amb l'envelliment de les persones. Per a
realitzar l'estudi, els investigadors d'ACT col·laboraren amb
científics del laboratori Duncan Holly Biomedical de Somerville. El
procediment seguit és molt semblant al que s'emprà per clonar
l'ovella Dolly i amb ell s'obre la porta al procés per a la
clonació humana. L'avanç de l'empresa ACT és també un repte a la
legislació nord-americana i europea. Els investigadors han donat
una passa en un moment en el que als EUA existeix un buit legal
respecte a la clonació d'embrions, ja que la seva prohibició per
part del Congrés quedà frenada pels atemptats de l'onze de
setembre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.