Miquel Ferrà i Martorell26/11/01 0:00
TW
0

Els romans assetgen Siracusa i pretenen que la ciutat caigui en les seves mans en aquests darrers dies de tardor, abans de l'entrada de l'hivern. Les tropes atacants van comandades pel general Claudi Marcel, home famós, que seria cinc vegades cònsol i que moriria el 208 aC en combat contra Aníbal. L'episodi s'esdevé en el decurs de la primera guerra púnica (264-241), que tingué Sicília per teatre de les batalles. Les legions s'establiren sense dificultats a l'illa i una flota improvisada, vencedora a Micenes, prop de Palerm, i a Ecnom, desembarcà tropes a Àfrica. Allà, després de la derrota de Règul, hagueren d'esser retirades i totes les hostilitats es concentraren sobre Sicília: vençuts a Panorm i a les illes Egates, els cartaginesos acceptaren la pau el 241, abandonaren Sicília i pagaren una forta indemnització. Un dels homes sicilians que estava amb els cartaginesos durant el setge de Siracusa era el savi Arquímedes, nascut en aquella ciutat el 287. I conta Plutarc: «Estava Arquímedes reflexionant sobre una figura de geometria i hi estava embadalit amb el pensament i els ulls que no s'adonà que els romans havien entrat a Siracusa i l'havien conquistada. Sobtadament se li presentà un soldat i li manà d'anar amb ell a presència de Marcel. Arquímedes s'hi negà, dient que primer havia d'acabar el problema i formular-ne la demostració; el guerrer, irat, va treure l'espasa de la seva beina i el matà. Altres diuen que el soldat es presentà ja amb l'espasa nua per a matar-lo però Arquímedes, en veure'l, li pregà de tenir una miqueta de paciència mentre ell acabava el problema, puix no volia morir deixant-lo inacabat i sens demostració, però l'altre no li va fer gens de cas i el matà allà mateix. I una tercera versió és que Arquímedes duia a Marcel uns instruments matemàtics, quadrants, solars, esferes i cartabons, i uns soldats, en creuar-se amb ell, pensaren que portava or dins aquella capsa i el mataren...».

La qüestió és que Marcel havia donat ordre de respectar la vida del savi i en saber el que havia passat s'enfurismà, considerant el soldat que havia mort Arquímedes com un sacríleg. Ens diu la història que Arquímedes resistí al llarg de tres anys els romans que assetjaven Siracusa i que havia aconseguit mitjançant gegantins miralls ustoris, que concentraven els raigs del sol, incendiar des de lluny els vaixells enemics. Es relaciona també una circumstància curiosa en la vida d'Arquímedes amb el descobriment d'un dels més importants principis de la hidrostàtica. Un dia, mentre estava en el bany, observà que els seus membres, en remull, perdien gran part del seu pes, i que podia, per exemple, aixecar la cama amb més facilitat. Això li va permetre determinar la llei científica que l'ha perpetuat entre els escolars: «Tot cos submergit en un líquid experimenta una empenta cap amunt igual al pes del volum del fluid que buida». Fou tal l'entusiasme que li causà aquell descobriment que sortí del bany i es llançà a córrer pel carrer, totalment despullat, i cridant: Eureka! Eureka!