La instantània

Egua negra i nin genet vestit de roig a Dakhla (Egipte).

25/11/01 0:00

El sol es ponia rere uns turons polsosos, cementi antic i quasi oblidat. Bicicletes, carretons amb someres i gent a peu omplien els carrers que ben aviat es fondrien dins la penombra. Fou llavors quan al costat d'una parada de fruita i verdura hi aparegué un jove genet vestit de roig. Cavalcava una egua negra, bella i llustrosa, sense quasi guarnició: només cabestre i regnes de corda. Un pollí joveníssim, també negre profund, animaló sense aturall feia carreres curtes. S'apropava, s'allunyava, dibuixava unes quantes cabrioles, cercava els mugrons de la mare. La gent havia quedat atrapada per la bella estampa. A un lloc on normalment els homes grans munten en someres que semblen miniatures, no podia passar desapercebut un nin amb un exemplar tan bell.

Però instantànies com aquesta, imatges totalment quotidianes, són el pa de cada dia als llocs on encara és possible viure-hi sense l'estrès que va tan estretament lligat als temps actuals. Estrès, por i odi esperant dies a venir que podrien ser molt pitjors. Aquell 26 de setembre, amb tot el planeta Terra trepat per informacions no gens esperançadores, un nin genet roig cavalcava una egua negre, mare d'un cavallet tendre que només volia jugar i créixer a poc a poc, sense presses.

Un visitant, que havia arribat carregat amb els interrogants que li havien plantejat persones que sospitaven que no era bona època per sortir de casa, s'ho mirava feliç: ni semàfors, ni problemes d'aparcament, ni contaminació; sempre amb el temps suficient "perquè si no és possible avui, ja en parlarem demà" per fer-ho tot. El genet roig estirà l'animal que, alçant el cap, començà un trot lleuger per un carrer que es convertia en camí ombrejat per palmeres. L'aparent fragilitat del pollí tornà ombra de la mare egua que, amb l'al·lot, desaparegueren sense més explicacions. Tota la gent que hi havia es quedà amb ganes de tornar a veure l'egua, el pollí i el genet roig.