TW
0

Victoria Vera i Bruno Squarcia protagonitzen l'obra de Miguel Mihura La canasta, una comèdia sobre les relacions de parella dirigida per Ramón Ballesteros i que estarà a l'Auditòrium de Palma des d'avui fins diumenge. Aquesta és la primera representació oficial de l'obra de Mihura, que arribarà a Madrid el gener del 2002. Es tracta d'«una obra completament moderna que planteja, des d'un punt de vista innovador, crític i amb molt d'humor, les relacions de parella», explicà Vera, que interpreta, com ha fet poques vegades en la seva carrera, un paper «veritablement còmic i divertit». Segons l'actriu, aquesta és una comèdia curiosa, ja que «quan s'estrenà el 1958, només durà una setmana a la cartellera». Hi hagué fortes manifestacions en contra i tot d'una fou censurada. Per tant, «l'estrena a Palma serà una actuació molt especial», afegí.

D'altra banda, les representacions a Madrid coincidiran amb la primera edició de la comèdia de Miguel Mihura i amb la reedició de la seva obra més coneguda, La codorniz. La comèdia està ambientada a final dels cinquanta i narra la història d'amor entre Laura, que encarna Victoria Vega, i el seu marit, Bruno Squarcia. Mostra la vida de la burgesia franquista, però «no és una obra política», comentà l'actriu. Del teatre de Mihura Vera destacà «el tractament tan tendre que té vers els personatges femenins, que dibuixa complexos i contradictoris», i del qual Laura és un «bon exemple: ingènua, llesta, divertida i amb un component absurd que la converteix en un ésser encantador, d'aquí que em costi molt creure el comentari generalitzat que Mihura era un misogin. Pot ser que li agradàs molt anar amb dones, però per elles sentia un gran amor».

Representar l'obra de Miguel Mihura no respon només al desig del productor de l'espectacle, Justo Alonso, de fer un homenatge al dramaturg, sinó que fa part d'una tendència «que es produeix tant a Espanya com a la Gran Bretanya», i és la difusió de les obres dels autors més consolidats de mitjan segle XX. Segons Vera, «no hi ha gaire autors contemporanis espanyols que escriguin bones comèdies i, com que el públic actual del teatre només vol passar una bona estona, s'ha de recórrer a dramaturgs com Edgar Neville, Jardiel Poncela o el mateix Miguel Mihura». A més, reconegué que ella ha fet teatre avantguardista, d'investigació i clàssic, i que «em qued amb aquest darrer».