Els fenòmens del doctor Janet (1898)

Curiosament, en aquells instants, el laboratori del doctor Richet, del carrer Vauquelin, era destruït per un incendi. Aleshores es parla altra vegada de les infinites possibilitats de l'esperit, de les explicacions paranormals, de la facultat psi-gamma que presumeixen tenir els magnetitzadors o hipnotitzadors, o sigui, fomentar en el pacient la percepció extrasensorial. Amb aquest i altres fenòmens, el doctor Janet sortia al pas de quelcom que s'havia posat de moda uns anys abans. Efectivament, el 1882 havia estat fundada a Londres la Societat d'Investigacions Psíquiques que pretenia investigar si veritablement existien fenòmens paranormals.

Sembla que els investigadors recolliren molts de casos que jutjaren inexplicables. Dirigiren en dos anys enquestes a cinquanta mil persones i això els donà per resultat cinc mil set-cents casos. Després de noves comprovacions, en seleccionaren sis-cents vuitanta-vuit i continuaren replegant dades. En els anys 40 del segle XX, el professor de Parapsicologia de la Universitat de Friburg, el doctor Hans Bender, reunia també tota una munió de casos d'aparences paranormals. Quin era el poder d'aquella Léonie visionària? Hiperestèsia?

No era l'única. Un altre personatge igualment curiós va ser Alexis Didier, del qual el parapsicòleg Gabriel de Boni deia: «La seva potent facultat paranormal era coneguda arreu d'Europa. Alexis veia coses amagades amb la mateixa facilitat que nosaltres veim amb la visió ordinària; la constància del seu poder era grandíssima i encara més meravellosa la seva durada i continuïtat. Arribava a tal grau, que podia quasi habitualment completar els seus famosos jocs de cartes amb els ulls tapats. En aquestes circumstàncies jugava la partida a la perfecció i coneixia en qualsevol instant no només les cartes que tenia en la mà, sinó també les que estaven en la mà del contrari. Aquest poder psíquic va ser conegut com lectura de llibres tancats...».

Molts més casos explica Ignacio R. Romo en el seu llibre Las sorprendentes posibilidades del espíritu (1974) i referint-se als fenòmens esmentats, diu que «abundantment es va escriure sobre Alexis en els periòdics d'aquella època, amb gran admiració. Va ser tal el seu renom que metges famosos del seu temps, Péténtin, La Fontaine, Frapart, Bertrand, escrigueren amb lloança articles científics sobre la seva extraordinària facultat paranormal en diverses revistes mèdiques. El psicòleg Doctor Deleuze dedicà tot un llibre al personatge».