Joana NicolauPalma22/11/01 0:00
TW
0

«Era llarg i prim, cabellut, meitat existencialista i meitat hippy. Llegia molt, sobretot poesia, i en aquell moment estava fortament impactat pels fets del maig francès del 68». Amb aquestes paraules i context Octavi Rosselló, amic de jovenesa de Damià Pons, retrata els inicis del poeta que avui està al capdavant de la Conselleria de Cultura. Uns inicis que anaren a més i que aquests dies, amb el seu nom ja consolidat dins el panorama de les lletres catalanes, publica un poemari amb una selecció dels seus millors versos. Un llibre, Els mapes del desig, a través del qual deixa al descobert les passions i frustracions de la seva part més vàlida i autèntica, les passions i frustracions de la seva vida interior.

"És una selecció de tres dècades per a la qual repetiu el títol d'un poemari anterior en què recollíeu l'obra de només dos anys. Per què?
"Era un títol que m'agradava. S'hi recollien els poemes dels anys 1973 i 1974 i, a més, resumeix a grans trets el que per mi significa poesia.

"I què significa?
"Per mi cada poema és com un mapa de desig, un impuls vital, amorós, civicopatriòtic, existencialista... Un poema és com un camí per poder viure en intensitat. Un poema és energia. Cada poema és com el mapa d'un recorregut que és la pròpia vida.

"El volum inclou poemes dels vostres llibres anteriors i alguns d'inèdits més recents. Així i tot, els temes són una constant des dels inicis.
"Sí, tota la meva obra té molta cosa de reflexió sobre el llenguatge, sobre l'acte de creació artística... També la passió amorosa, les oscil·lacions entre el vitalisme eufòric per la vida i el pessimisme en ocasions autodrestructiu, la preocupació per la degradació ambiental i cultural de Mallorca... Record que ja als anys setanta vaig tractar la degradació ambiental.

"Des de la perspectiva actual, com veis la vostra obra més primerenca.
"Alguns poemes han estat corregits d'errades d'impremta i en altres hi ha fragments que he retallat. És una versió actualitzada i corregida.