TW
0

La famosa actriu Pola Negri publica les seves memòries. Havia estat una de les grans figures del cinema mut, però amb el sonor havia hagut de patir una forta decadència. Ja havia rebut un cop molt dur amb el «crack» de 1929 que la deixà en la ruïna econòmica i hagué de marxar a Berlín, on va fer algunes pel·lícules. En esclatar la Segona Guerra Mundial tornà als Estats Units, on ja visqué o sobrevisqué allunyada del públic. Pola Negri nomia realment Bàrbara Apol·lònia Chalupiec i era alemanya d'origen polonès, nascuda a Janowa el 1894. Després de fer els seus estudis a l'Escola Dramàtica de Varsòvia, aconseguí ser la primera figura del Ballet Imperial Rus, però una malaltia la va obligar a deixar aquella activitat artística, de la qual tant profit hauria pogut treure. Molt deprimida a causa d'això, la seva millor teràpia fou la lectura dels poemes d'Ada Negri (Lodi, 1870-Milà, 1945), una escriptora italiana d'origen humil que exercia de mestra a la Llombardia. La seva poesia denuncia les miserables condicions de vida de les classes pobres italianes i la difícil i injusta situació de la dona i també els problemes existencials, principalment el de la solitud humana. Part de la seva obra reflecteix una concepció cristiana de la vida, amb sentiments de resignació i serenitat. Ambdós sentiments, després d'haver d'abandonar el ballet i el seu èxit de ballarina, serviren a Pola per començar una nova vida amb un nou nom. Tant l'havien influïda les poesies d'Ada Negri que n'adoptà el llinatge i es dedicà al cinema, primer a la capital d'Alemanya i després, el 1923, a Hollywood. Es casà amb el príncep Serge Mdivani i triomfà amb films com Carmen, Madame Du Barry, Summurum, Hotel Imperial i molts d'altres, la majoria dirigits per Lubitsch, encara que treballà amb el també prestigiós Stiller.

Però tornant a Ada Negri, es va fer molt coneguda dins els àmbits literaris i el 1940 es convertia en la primera dona elegida membre de l'Acadèmia Italiana. A més de poesia, la seva obra en prosa és ben notable i hi destaquen el llibre Les solitàries (1917) i la seva novel·la autobiogràfica Estel del matí (1921), on conta els difícils i dolorosos anys de la seva infantesa. Sempre amb una obra lírica que revesteix un caràcter autobiogràfic i intimista, es va saber guanyar un important públic lector. Pola Negri, per altra banda, no aconseguí de sostreure's als escàndols, tan típics de Hollywood, i els seus amors amb Charles Chaplin i Rodolfo Valentino vessaren torrents de tinta. De forma molt especial la seva relació amb Rodolfo Valentino (1895-1926), que a les seves bones condicions artístiques hi ajuntava el seu atractiu físic que el convertiren en el playboy de moda i l'ídol, segons la publicitat, de totes les dones del món. Supòs que no seria tant.

Miquel Ferrà i Martorell