La saga de les Negri (1973)

La famosa actriu Pola Negri publica les seves memòries. Havia estat una de les grans figures del cinema mut, però amb el sonor havia hagut de patir una forta decadència. Ja havia rebut un cop molt dur amb el «crack» de 1929 que la deixà en la ruïna econòmica i hagué de marxar a Berlín, on va fer algunes pel·lícules. En esclatar la Segona Guerra Mundial tornà als Estats Units, on ja visqué o sobrevisqué allunyada del públic. Pola Negri nomia realment Bàrbara Apol·lònia Chalupiec i era alemanya d'origen polonès, nascuda a Janowa el 1894. Després de fer els seus estudis a l'Escola Dramàtica de Varsòvia, aconseguí ser la primera figura del Ballet Imperial Rus, però una malaltia la va obligar a deixar aquella activitat artística, de la qual tant profit hauria pogut treure. Molt deprimida a causa d'això, la seva millor teràpia fou la lectura dels poemes d'Ada Negri (Lodi, 1870-Milà, 1945), una escriptora italiana d'origen humil que exercia de mestra a la Llombardia. La seva poesia denuncia les miserables condicions de vida de les classes pobres italianes i la difícil i injusta situació de la dona i també els problemes existencials, principalment el de la solitud humana. Part de la seva obra reflecteix una concepció cristiana de la vida, amb sentiments de resignació i serenitat. Ambdós sentiments, després d'haver d'abandonar el ballet i el seu èxit de ballarina, serviren a Pola per començar una nova vida amb un nou nom. Tant l'havien influïda les poesies d'Ada Negri que n'adoptà el llinatge i es dedicà al cinema, primer a la capital d'Alemanya i després, el 1923, a Hollywood. Es casà amb el príncep Serge Mdivani i triomfà amb films com Carmen, Madame Du Barry, Summurum, Hotel Imperial i molts d'altres, la majoria dirigits per Lubitsch, encara que treballà amb el també prestigiós Stiller.